Segons informa la Guàrdia Civil, a les illes Balears es denuncien uns 14.000 intents d'estafa cada any, és a dir, al voltant d'uns 40 fraus per dia. Aquestes xifres deixen ben clar que el problema de les ciberestafes continua molt present avui dia, i que qualsevol persona, sigui jove o gran, pot acabar sent enganyada pels lladres i acabar sense diners al compte per no haver prestat prou atenció. L'Equip @, especialitzat en els ciberdelictes, van investigar més de 2.000 delictes l'any passat, i van poder recuperar uns tres milions d'euros que havien robat a les víctimes.

El missatge de la Guàrdia Civil sobre aquest tema és directe i molt habitual: a l'hora de navegar per internet, hem d'anar amb molt de compte, tenir els ulls ben oberts i no refiar-nos de res ni ningú. Molts dels enganys que podem trobar a través de xarxes socials o que ens arriben directament per WhatsApp, SMS o trucada són molt elaborats i estan dissenyats precisament per fer-nos caure en l'esquer, però si anem amb compte podem evitar-los. Qualsevol missatge que inclogui un enllaç URL, qualsevol trucada que ens intenti donar pressa, qualsevol situació que busqui espantar-nos o qualsevol oferta massa bona per ser real ens ha de fer sospitar. En definitiva, tots aquests continguts que ens demanen informació personal i dades bancàries són preocupants, i encara hem de sospitar més quan ens demanen immediatesa, sense donar-nos temps a repensar-nos les coses.

Els enganys més habituals

D'estafes n'hi ha moltes, però n'hi ha algunes de molt comunes. En primer lloc, es troben les oportunitats d'inversió: criptomonedes que prometen fer-nos rics, accions que poden multiplicar ràpidament els nostres diners... Aquesta mena d'ofertes que, a canvi d'una inversió inicial, prometen convertir-nos en milionaris són les més habituals. D'altra banda, també són molt populars els enganys que suplanten el banc i, d'aquesta manera, enganyen les víctimes perquè els donin dades personals i així buidar-los el compte. Finalment, per completar el podi, trobem l'engany del fill en problemes, en què els ciberdelinqüents es fan passar pel fill de la víctima, l'espanta i li demana diners o informació privada amb alguna excusa.