Els experts en ciberseguretat fa temps que treballen de manera incansable per identificar els patrons dels ciberestafadors i així ajudar els ciutadans a combatre les estafes a través d'internet amb tècniques i consells. Cada cop és més complicat poder identificar aquestes trampes; de fet, amb la intel·ligència artificial, els delinqüents han trobat una manera gratuïta, ràpida i senzilla de fer que els enganys semblin reals i que la víctima no sigui conscient de l'estafa fins que ja no hi és a temps. 

Les videotrucades

Una de les tècniques més comunes que fan servir els ciberestafadors a l'hora d'enganyar els ciutadans és mitjançant una videotrucada. Els lladres contacten amb les víctimes amb qualsevol excusa —com, per exemple, una entrevista de treball o un suposat regal— i mantenen una conversa que sembla d'allò més real fins que guanyen la confiança de la víctima i aconsegueixen que aquesta faciliti les seves dades més confidencials, com ara el DNI o el número de la targeta de crèdit. 

Així i tot, hi ha moltes maneres de saber si una videotrucada és real o si ha estat generada per alguna màquina dissenyada per buidar-nos el compte corrent. La primera és demanar que faci un gest que surti de la normalitat, com tocar-se el nas o que passi la seva mà ràpidament per la cara. La intel·ligència artificial encara no ha perfeccionat la representació d'objectes que en tapen d'altres i el més probable és que els dits es distorsionin o la imatge desaparegui per moments. 

Una altra manera és analitzar els ulls de l'interlocutor. Moltes vegades, el pestanyeig o fins i tot els moviments oculars de qui ens parla a través de la intel·ligència artificial no són naturals, i sembla que tot sigui molt més mecànic. També és important fixar-se en la il·luminació i el contorn del cap i del coll perquè, quan és una estafa, de vegades el cos de la persona està desenfocat. Finalment, un altre senyal per saber si la videotrucada l'ha creat un ciberdelinqüent és analitzar la veu de qui ens parla. La intel·ligència artificial, igual que com passa amb els ulls, no és capaç encara de fer una respiració, una entonació emocional o fins i tot unes pauses reals.