Els temps canvien i tot va evolucionant, especialment la tecnologia. La nostra forma de fer les coses es va adaptant cada cop més a l'auge de la digitalització, i això s'aplica a tota mena d'aspectes, entre ells, les estafes. Cada cop són més comunes les estafes a través de trucades, correus electrònics o SMS, aplicacions malicioses... però de la mateixa manera que ens hem de prevenir dels perills de les noves tecnologies, també hem de mantenir la guàrdia alta pel que fa a altres mètodes més físics i no tan digitals. Que la majoria de robatoris de dades es facin a través del núvol no vol dir que nosaltres hi hàgim d'estar.

A vegades estem tan pendents de no donar accés al nostre telèfon a ciberdelinqüents que ens oblidem que també poden infiltrar-se al nostre dispositiu en persona. Això és el que va estar a punt de patir una noia quan va anar a un local de dispositius mòbils a posar-se un protector de pantalla. Laura Torres va demanar a l'encarregat de la botiga que li posessin un protector de pantalla al telèfon per major seguretat, i el resultat va ser justament el contrari, va sortir-ne amb el telèfon infectat. L'home que la va atendre va endur-se el telèfon a una sala a part i el va manipular allà.

El seu mòbil era intervingut des de fora

Unes hores després va començar a rebre missatges sospitosos sobre l'ús de la seva targeta, dient-li que estava preparada per continuar amb les compres, uns tràmits que ella no havia iniciat en cap moment. Uns dies més tard va rebre missatges sobre transaccions fetes a Google i YouTube, el que li va fer trucar al banc i cancel·lar les seves targetes. Al cap d'uns mesos, va rebre una notificació que deia que havia accedit al seu compte bancari, i ella, que no ho havia fet, va pitjar el botó de "no era jo", el que va fer que li truquessin uns minuts més tard de part del banc, o això pensava.

Durant la trucada li van dir que per protocol li arribaria un SMS amb un codi de seguretat i ella li havia de dir el número que sortís a la pantalla al seu interlocutor, cosa que va estar a punt de fer, però, a l'últim moment, va pensar que podia ser una estafa i va penjar per trucar ella al banc. Des de l'entitat li van confirmar que, efectivament, era una estafa i que des del banc no li demanarien mai el codi de seguretat. Seguint el consell d'una assessora, va decidir establir una clau de seguretat per poder entrar a l'aplicació sense introduir el número de la targeta, i el telèfon li va demanar que, per establir un nou codi, havia d'escriure l'anterior. La noia mai havia posat una clau prèviament, el que la va fer ser conscient del que havia passat. Quan havia anat a posar-se un protector de pantalla pel mòbil, li havien posat aquell codi per tenir accés des de fora. 

És important, doncs, vigilar a qui li deixem el nostre dispositiu i què li permetem fer amb aquest. Si portem el telèfon a una botiga especialitzada, ens hem d'assegurar que sigui digna de confiança i, en mesura del possible, especialment si és per una qüestió tan senzilla com posar-li un protector, hem de demanar que les modificacions es facin davant nostre.

🔴 Has estat víctima d'una estafa relacionada amb la ciberseguretat? Explica el teu cas a ElCaso.cat! Envia un correu a redaccio@elcaso.com.