Mentre que els ciberestafadors estan contínuament millorant els seus fraus i perfeccionant-los perquè no els detectin, les entitats bancàries no donen l'abast i no tenen la mateixa capacitat per actuar de forma ràpida i protegir els seus clients. En aquest sentit, segons l'Aliança Global Antiestafa (GAS), els bancs han perdut 890.000 milions d'euros per culpa de la ciberdelinqüència. Això s'explica perquè un de cada dos clients d'un banc pateix un intent d'estafa. Tanmateix, només un 4% de les víctimes d'un frau acaben recuperant els diners que han perdut.
La rapidesa amb què es mouen els diners, el gran problema
Un dels principals problemes a l'hora de poder recuperar els diners de les persones estafades és la rapidesa amb la qual actuen els estafadors, especialment en l'actualitat, en què han aparegut sistemes de pagament fàcils i ràpids com el Bizum. Antigament, una entitat bancària tenia diverses hores per detectar una anomalia i aturar un pagament sospitós, però ara són moviments que es fan en pocs segons i que no donen temps a reaccionar. En aquest sentit, el problema amb el qual s'enfronten és trobar un sistema a través del qual es pugui respondre de forma àgil davant les estafes.
Els bancs també es troben en el fet que no existeix cap plataforma que alerti de forma immediata que es tracta d'un frau i, quan es detecta, ja és massa tard. A més, actualment els estafadors intenten persuadir a la víctima a través d'algun engany perquè sigui ella mateixa qui faci el pagament. Això fa que a simple vista sembli una transacció normal, ja que no hi ha cap comportament que pugui aixecar sospites. És per aquest motiu, entre la vergonya d'haver estat víctima d'una estafa i el fet que només un 4% recupera els diners, que molta gent desisteix i no denuncia el frau.