Els Mossos ho sabien, l’havien identificat feia dies. Tenien la sospita que era qui controlava un narcopís del carrer de l’Aurora de Barcelona, a les ordres d’una màfia sud-americana. Però els veïns, fins ahir, no sabien que compartien bloc, escala i replà amb l’assassí de les tres nenes d’Alcàsser, Miguel Ricart. Com que no tenia res pendent, cap deute amb la justícia, d'ençà que va sortir de la presó l’any 2013, gràcies a l’aplicació de la doctrina Parot, no va ser arrestat durant la investigació. També l’havien trobat a Madrid, fa mesos, investigant un narcopís a Carabanchel, i tampoc va ser arrestat. 

Miguel Ricart vivia al primer segon del número 9 del carrer de l'Aurora i juntament amb un altre home de Nicaragua es dedicava a la venda de cocaïna i heroïna. Demacrat, molt vell, lluny d’aquella imatge del Rubio detingut per l’assassinat de la Míriam, la Desirée i la Toñi. Els veïns sí que sabien que al bloc s’hi venia droga, però poc es pensaven que aquell home fluix, abatut per la vida, demacrat i que no saludava era l’autor d’un dels crims més escabrosos de la crònica negra d’Espanya.

WhatsApp Image 2022 12 21 at 11.09.18
El Marc, un dels col·laboradors d'una associació als baixos de l'edifici on vivia Ricart / Foto: GRS

“Vivíem amb l’assassí d’Alcàsser”

“Ahir ho vaig veure per la tele, que havien detingut l’assassí d’Alcàsser”, assegura una de les veïnes de Ricart, al número 9 del carrer de l’Aurora, a tocar de la rambla del Raval. Asseguren que a l’escala sempre hi havia moviment, ho destaca aquesta veïna i també un veí que vivia paret amb ell i el seu còmplice de Nicaragua. Els dos, amb el mateix rol, controlar el narcopís. “Sempre entrava i sortia gent, amb mala cara i alguns cops tapant-se la cara”, assegura la mateixa veïna. No sabien qui era, i avui, amb l’enrenou de premsa a l’entrada del seu portal han descobert la vertadera identitat del seu veí, que no feia gaire mesos que s’havia instal·lat al pis. “Vivíem amb l’assassí d’Alcàsser”, explicava la dona que viu a sobre del narcopís desmantellat a una altra veïna que arribava del carrer. Els veïns no amaguen estar en xoc després de saber qui era el seu veí i si bé ara presenta una imatge molt més demacrada, per la causa de les drogues i la mala vida, ningú pot oblidar el passat d'aquest assassí.

Als baixos de l'edifici hi ha una associació que ofereix classes de català i castellà a persones immigrades que viuen al barri del Raval i un dels seus col·laboradors han declarat als mitjans que sí que recorden haver vist entrar i sortir Ricart del bloc de pisos, que era poc xerraire -alguns veïns asseguren que no saludava- i que algun cop havia explicat que vivia allà, però treballava de xòfer per diversos municipis. Les operacions policials són habituals en carrers del Raval i dimarts a la tarda quan es va posar en marxa l'operatiu per desmuntar el narcopís que liderava Ricart els treballadors d'aquesta associació no hi van donar massa importància, poc es pensaven que el detingut que els Mossos van treure emmanillat del bloc era l'home que va torturar i assassinar les tres nenes valencianes d'un cas, per cert, que encara no s'ha resolt del tot.

El crim de les tres nenes d'Alcàsser: falta Antonio Anglés

Ricart va ser condemnat a penes que sumaven 170 anys presó, però des de 2013 està en llibertat. Va sortir del centre penitenciari d'Herrera de la Manxa (Ciudad Real) el novembre d'aquest any, després de veure reduïda la seva sentència a 21 anys per la suspensió de la denominada doctrina Parot. La seva detenció es produeix un mes després que el Jutjat d'Instrucció número 6 d'Alzira, que dirigeix la investigació de la peça separada del cas Alcàsser que continua oberta, hagi ordenat o autoritzat diverses proves de restes trobades a la fossa on van ser enterrades les tres menors després de ser assassinades.

Les peticions han partit de l'Associació Laxshmi per a la lluita contra el crim -que exerceix l'acció popular- que ha sol·licitat al jutjat que doni un impuls processal al cas. Ricart va ser l'únic processat, mentre que Antonio Anglés encara és buscat pels assassinats de Toñi, Miriam i Desirée, els cossos de les quals van ser trobats semienterrats el gener de 1993 -fa ara 29 anys- en un paratge muntanyenc de la localitat de Tous.