Quatre restaurants de Torredembarra, al Tarragonès, van ser clausurats l'abril de l'any passat després que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil destapessin la trama d'una màfia internacional dedicada a l'explotació laboral de persones que captaven a Colòmbia, aprofitant la seva situació de vulnerabilitat econòmica i enredant-los amb promeses d'un contracte de pràctiques i un sou de 500 euros al mes que mai arribaven a complir. En aquell moment, es va detenir la capitost de l'organització, així com una quinzena més d'implicats, i es van poder alliberar 25 de les víctimes. L'operació no es va donar per conclosa, però, i el passat mes de juliol es van rescatar una trentena de persones més que havien caigut en el parany dels delinqüents i es van arrestar deu sospitosos, tots acusats d'un delicte de pertinença a grup criminal dedicat al tràfic de persones amb finalitat d'explotació laboral. 

Aquesta segona fase de l'operació, batejada com a Napoleón-Aguazul, s'ha dut a terme tant a Tarragona ciutat com a Torredembarra i a Arganda del Rey, a Madrid, on s'han fet cinc, quatre i una detencions, respectivament, durant els dies 21, 22 i 23 de juliol. Tots deu arrestats —cinc colombians, tres espanyols, un veneçolà i un romanès— han passat ja a disposició del Jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia del Vendrell. Amb els nous rescats, produïts gràcies a mesos de treball dels investigadors, que han fet una anàlisi intensa de tota la documentació, telèfons mòbils i ordinadors requisats, el nombre total de víctimes ascendeix a 57. A totes elles se'ls ha prestat assistència per part d'entitats especialitzades en l'acompanyament de persones que es trobin en situacions vulnerables derivades d'accions criminals. 

Com funcionaven aquests restaurants dels horrors? 

Després de captar les víctimes a Colòmbia i de traslladar-les a Torredembarra, les posaven a treballar en diferents restaurants de Torredembarra sense contracte i sense legalitzar la seva situació a l'Estat espanyol, pagant-los només 20 euros al mes després de fer totes les deduccions en concepte del deute que contreien amb els membres de l'organització pel viatge. Les condicions laborals eren infrahumanes, obligant-los a treballar entre 12 i 15 hores al dia de dilluns a diumenge, en comptes de les quatre hores diàries, amb dret a dos dies de descans, que havien signat en els suposats contractes de pràctiques. Per tenir-los controlats, els amuntegaven en pisos que tenia la líder del grup, que era qui tenia en propietat els restaurants. 

Finalment, van ser altres restauradors de la zona els qui van descobrir el pastís, en adonar-se que aquests establiments tenien massa personal pel tipus de negoci, i van alertar a les autoritats de les seves sospites que podien estar incorrent en un delicte d'explotació laboral. 

🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!