Moltes vegades quan paguem en metàl·lic deixem que les monedes més petites d'un, dos i cinc cèntims continuïn molt temps a la nostra cartera, fins i tot les recollim i les guardem a casa o les deixem de propina quan ens donen el canvi als comerços. Però compte, perquè potser el minúscul import que sembla que estàs deixant de gratificació en una terrassa valgui més de 800 euros. La numismàtica i el col·leccionisme de monedes ha incrementat la consideració que es té d'algunes de les peces que circulen dia a dia per tota la Unió Europea i aquells països que tenen un acord per utilitzar-les. Saps quines monedes de cinc cèntims valen més de 800 euros?
A més dels exemplars que en el moment de l'encunyament han patit algun defecte, es troben entre les que més valor tenen al mercat numismàtic les edicions especials, sigui quin sigui el seu valor real en circulació. Segons el diari Ideal, hi ha diverses monedes de cinc cèntims que poden superar els 800 euros en vendre'ls a mercats especialitzats i de col·leccionistes. Aquestes són les d'Itàlia de 2002, de Bèlgica del 2004. d'Àustria de 2002, de Grècia de 2002 i de França de 1999. Però perquè arriben a costar 40 vegades més? Depèn de la moneda.
Perquè valen tant aquestes monedes de cinc cèntims?
En el cas de la italiana és perquè al revers apareix el Coliseu de Roma. Pot arribar a subhastar-se per uns 80 euros. La belga arriba als 200 euros i és perquè té un error d'encunyament, per excés de metall, i van ser tretes de la circulació, per la qual cosa queden molt poques. L'austríaca costaria uns 360 euros i són dels primers exemplars que va emetre el país quan va entrar a l'Eurozona. La grega valdria uns 470 euros i arriba a aquest preu per ser, com la d'Àustria, de les primeres que va posar en circulació el país.
L'última, la moneda de cinc cèntims de França de 1999, és la més valuosa. De fet, pot arribar a vendre's per uns 850 euros en algunes subhastes, segons apunta el mitjà citat. Aquest preu tan elevat radica en un error d'encunyament que deforma el disseny de la cara de la Marianne jove i femenina que surt a la cara, un dels símbols nacionals de la República Francesa.