Mataró ha deixat enrere, un any més, la festa major en honor a les santes Juliana i Semproniana, més conegudes en duo com "les Santes", com tothom anomena la festa major de la capital del Maresme, una de les del país que resumeix millor què és festa popular. Milers de persones participen dels actes, dels del centre, amb el Robafaves, alt i amb indumentària medieval, i els altres gegants i elements festius, però també de les altres desenes d'actes que organitza el consistori cada any en honor a les dues santes. Siguin els focs artificials, que tanquen el dia 27, o les nits de concert, que enguany han estrenat emplaçament al Parc Central.
Les Santes, un repte de seguretat
Aquest nou lloc escollit per fer les revetlles de la festa major, la Ruixada i també els concerts de la revetlla, ha fet haver de repensar la seguretat, i això ha anat a càrrec de la Policia Local de Mataró, que, juntament amb els Mossos, i amb els vigilants de seguretat privada i controls d'accés, s'encarreguen que les nits vagin bé.
Un incident, la nit de dissabte a diumenge, en el tancament de l'espai, que va degenerar en un atac a la policia amb llançament d'ampolles de vidre, va acabar amb tres detinguts i vuit persones identificades i denunciades. Es tracta de persones vinculades a grups organitzats de l'esquerra alternativa del municipi, que també van mostrar pancartes, l'endemà, en un acte de la festa major, per criticar l'actuació policial. La regidora de Cultura, retirant una pancarta, es va fer mal a la mà i va necessitar atenció mèdica. La resta de nits, però, la festa ha estat la protagonista de les Santes, com no pot ser d'altra manera. Els mataronins ja tornen a activar el calendari pensant en tornar a viure la festa. La policia, també.
Una nit de Santes amb la Policia Local
Per conèixer com funciona un dispositiu de seguretat complex com és el d'una festa com les Santes, en els concerts de nit, ElCaso.cat ha acompanyat els agents de la policia municipal per saber com funciona, com s'organitzen i quines novetats tecnològiques han adquirit per poder treballar millor la seguretat en un esdeveniment amb molt de públic i en un espai encara nou. En aquest vídeo d'ElCaso.cat es poden veure imatges del dispositiu i també sentir un dels inspectors de la Policia Local de Mataró explicant com treballen.
La barreja entre les capacitats aèries que faciliten els drons permet, a terra, moure amb més diligència les patrulles, siguin a peu, amb moto —els coneguts Guilla— o també en cotxe patrulla. Explica l’inspector que tenir una visió en directe, i fins i tot, sense ser detectat, permet no només no posar en risc els agents si no és necessari, sinó calibrar la resposta a un incident. Abans calia enviar agents de paisà per verificar les informacions abans d'activar recursos uniformats per fer front a problemes. Ara, amb el dron que pilota un dels especialistes de MARS, una empresa altament tecnificada que ofereix els seus serveis a operadors de seguretat, els comandaments, des del mateix recinte o des del centre de comandament, a la comissaria, poden activar i moure les patrulles per fer front als incidents durant la nit. El dron ha arribat per quedar-se.
L’aparell vola des d’un lloc apartat, però pot arribar a qualsevol racó del parc. Permet prevenir baralles, quan arrenquen, detectar moviments estranys, enregistrar si hi ha agressions i també fer vigilàncies de possibles conductes delictives, sobretot en aquest tipus de festes: furts, robatoris violents o tràfic de droga. A més del pilot professional, un agent de la policia municipal segueix les imatges que facilita la càmera del dron, i això permet dues coses importants. En primer lloc, fer d’enllaç entre el pilot, els comandaments i també els agents sobre el terreny. “Marxa per les escales, us ve de cara, va amb una samarreta de color blanca, el teniu a sobre. Aquest, sí”. I també, alhora, com a agent d’autoritat, validar possibles fets que el dron visualitzi i no enregistri. L’agent, que té visió directa dels fets, si cal, pot instruir ell mateix les diligències si observa, ni que sigui a distància i amb el dron, un fet delictiu.
Per terra, la Policia Local de Mataró té desplegats agents de paisà, policies a peu, agents motoritzats i també patrulles amb cotxes. L’espai està marcat en tres zones. La primera, la vermella, és la zona de l’escenari i on s’acumula més públic. En aquesta, la policia només hi entrarà si hi ha incidents greus; la resta, la treballaran els vigilants de seguretat. La segona zona, la més apartada dels concerts, és on actua la policia. És la zona menys densa i on algunes persones s’amaguen per consumir droga. Alhora, també hi ha una tercera zona, fora del parc, que és on hi ha més contacte amb la ciutadania, on la policia també hi treballa per evitar que la festa generi encara més molèsties als veïns que el mateix soroll. L’operatiu es fa coordinadament amb els Mossos d’Esquadra, que tenen, a l’exterior del parc, equips d’ordre públic, de l’ARRO, per si cal intervenir.
El gas del riure, una preocupació
Passejant, a peu o amb el dron, pel Parc Central de Mataró, és fàcil veure una imatge que, si no saps què és, podria arribar a passar desapercebuda: joves que inhalen un globus. Res més lluny de la realitat. Es tracta d’òxid nitrós —popularment, ‘gas del riure’— i, si bé no és considerat una droga, serveix de facto com a tal i s’ha popularitzat com a droga recreativa entre els joves europeus, arribant amb força en certs sectors d’oci. És barat, fàcil d’obtenir i socialment percebut com a segur, però el seu consum pot provocar seqüeles greus, asseguren els experts. Tot i tenir usos mèdics com a anestèsic i analgèsic, el seu ús lúdic preocupa pels riscos que comporta, i, sobretot, per l’actitud que tenen les persones que el prenen, que fan escalar les actuacions contra la policia.
La proliferació d’aquest consum preocupa —i molt— la policia. Com que és barat, corre com la pólvora, i no només entre grups de joves de barris marginals. Algunes persones el compren per internet -es fa servir per muntar la nata, en cuina, per exemple- i el venen en globus, per dosis d’uns cinc euros, que després inhalen. Dura poca estona, però els envalenteix i els inhibeix. Després d’un, però, en ve un altre. A Mataró, a la zona d’oci, en un cap de setmana en poden trobar, ja buits, un centenar de recipients.
A més, com que no és considerat una droga, no es pot intervenir ni perseguir qui el ven per un delicte contra la salut pública, tot i, de facto, ser-ho. La guerra contra aquest producte, que en un futur es veuran les conseqüències per a la salut que pot tenir, no és fàcil, lamenta l’inspector. S’han intensificat els dispositius, com també s’està fent en altres municipis amb zones d’oci, i es fan intervencions temporals segons on es trobin —poden recollir-ho l’endemà a comissaria—, i també, si es detecta que es transporta en grans quantitats en cotxes, per la llei del transport de matèries perilloses, també s’intervé. Però la policia, ara per ara, tot i veure que l’òxid nitrós s’està escampant, no hi pot fer pràcticament res. Durant la festa major se n'han vist cada nit. No se n'amaguen, saben que la policia no hi pot fer res.
Què pot causar la ingesta d'aquest tipus de gas?
Un dels principals riscos és la hipòxia, és a dir, la manca d’oxigen al cervell. Quan s’inspira l’òxid nitrós i es reté massa temps als pulmons, aquest gas desplaça l’oxigen, reduint-ne l’entrada al cervell i provocant una asfíxia que pot acabar sent mortal. El risc augmenta especialment si es consumeix en espais tancats o mal ventilats. A més, per la manera com s’inhala, el gas surt de la bombona a temperatures molt baixes, a molts graus sota zero. Aquest contrast pot provocar cremades per fred als llavis, al nas o fins i tot a les vies respiratòries si no s’utilitza amb precaució.
Com que és un gas anestèsic, altera l’equilibri i la coordinació. Sota els seus efectes, és habitual que les persones perdin l’estabilitat i pateixin caigudes o lesions, i fins i tot s’han registrat accidents de trànsit relacionats amb el seu consum. Els efectes secundaris immediats poden incloure nàusees, vòmits i un augment de la mucositat, així com inflamació de les vies respiratòries, cosa que fa la persona més vulnerable a infeccions. Però el risc més greu arriba amb les dosis excessives. El gas pot provocar una caiguda sobtada de la pressió arterial, que en casos extrems pot derivar en un infart de miocardi o en una asfíxia severa per falta d’oxigen.
🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!