Un policia quan surt a patrullar no sap que es trobarà. Els darrers temps, tot és possible, també un segrest amb armes al centre de Barcelona. Aquest divendres a les sis de la tarda van saltar totes les alarmes. Una persona es va posar en contacte amb els Mossos d’Esquadra assegurant que uns familiars seus estaven retinguts, contra la seva voluntat, en un pis del número 39 del carrer d’Amigó, a la part alta de la capital de Catalunya, i els segrestadors anaven armats. Després de fer totes les comprovacions possibles, per verificar que l’avís era real i que les informacions facilitades per l’alertant tenien credibilitat, els Mossos d’Esquadra van activar tots els recursos disponibles per casos així. 

Sota la batuta d’una inspectora, Comtal 5, la responsable operativa de la ciutat, i, per casualitat, especialista en gestió de situacions crítiques, es va anar escalant l’operatiu. Amb els mateixos efectius de Seguretat Ciutadana de la comissaria de Sarrià-Sant Gervasi i també amb agents de la Brigada Mòbil, que estaven ja a la ciutat. Alhora, la inspectora va demanar activar també unitats especials com la Unitat Central de Segrestos i Extorsions (UCSE) i el Grup Especial d’Intervenció (GEI). Els primers havien de ser els encarregats de negociar amb els segrestadors per poder alliberar les persones que tenien retingudes. Els segons, si calia entrar, són els especialistes en situacions de risc molt alt. L’elit de la policia catalana. Una unitat d’intervenció que només s’activa, gairebé, com a darrer recurs. A l’operatiu, per donar imatges aèries, també s’hi va sumar la UDRON, la unitat de drons dels Mossos d’Esquadra, i la UIS del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), una unitat especial de tècnics sanitaris que donen suport a la policia en assalts que poden ser perillosos.

 

Amb tots els recursos sobre el teatre d’operacions, va ser necessari esgotar totes les vies. En un primer moment es va envoltar el pis amb agents de paisà per evitar que des del dalt els segrestadors poguessin veure que la policia preparava l’assalt. De manera incansable, els agents especialistes en segrestos i agents d’investigació de la policia catalana van anar perfilant totes les possibilitats, intentant saber qui vivia al pis i com era el pis. Un bar gallec, el Faro de Vigo, del carrer de Laforja, va servir de centre de comandament avançat. La inspectora Comtal 5, els responsables dels negociadors i els caps del GEI van preparar la resolució de l’incident, amb l’objectiu, primer, d’alliberar a les dues persones que estaven segrestades amb els menys danys possibles.

Última fase del segrest: assaltar el pis amb el GEI

Al voltant de les vuit de la tarda es va iniciar la darrera fase de la negociació. Els especialistes en negociació dels Mossos van esgotar l’últim cartutx sabent que els operadors del GEI, una desena d’homes, ja estaven a la cantonada amb el carrer de Laforja per accedir al pis si no hi havia contacte positiu amb els segrestadors. I així va ser. Al voltant d’un quart de nou del vespre, a pas ràpid, els efectius del GEI van entrar al bloc, van pujar fins al segon pis i allà van ensorrar la porta i van accedir a l’habitatge. Les detonacions que van provocar van espantar els segrestadors, que van poder ser retinguts sense haver de lamentar cap ferit. Amb el pis assegurat, els investigadors van poder accedir al pis i aclarir qui era qui de les cinc persones que hi havia a terra retingudes. Dues eren les víctimes, un home i una dona, i tres més, els segrestadors. Tal com s’havia pogut saber, els segrestadors anaven armats i tenien intenció de fer mal a les dues víctimes. 

 

Les declaracions que faran els tres arrestats -tres homes-, les dues persones alliberades i l’entorn de les víctimes, tots de nacionalitat xinesa, seran clau per aclarir què va motivar el segrest. La primera línia d’investigació, per la informació que ha pogut saber ElCaso.cat, que ahir va avançar aquest segrest amb armes al centre de Barcelona, és que tot sembla indicar que les persones que van segrestar l’home i la dona, o qui ho va encarregar, volia cobrar un deute que supera els 300.000 euros.

Investigació per aclarir què va motivar el segrest

La investigació l’ha assumit la Unitat Central de Segrestos i Extorsions i s’espera que durant les pròximes hores, amb les declaracions dels detinguts i de les víctimes, es pugui perfilar una idea més clara de què ha passat -o que podria haver pogut passar si els Mossos no ho haguessin evitat- aquest divendres a la tarda al carrer d’Amigó, a la part alta de Barcelona, on sembla que mai hagi de passar res.

EuropaPress 4979919 comisario jefe mossos desquadra eduard sallent cercanias edificio calle
El director de la Policia, Pere Ferrer, amb el comissari en cap, Eduard Sallent, al lloc de l'incident / Lorena Sopena