El sistema penitenciari català està al límit. Les dades de 2025, conegudes ara, confirmen que segueixen creixent el nombre d'interns —l'any amb més dels darrers dels quals se'n tenen registres— i també han crescut les agressions a funcionaris i els incidents. La població interna estrangera torna a superar la dels presos amb nacionalitat espanyola i l'ambient als centres penitenciaris d'arreu del país, asseguren els funcionaris, està al límit. Tot i això, la ràtio de personal i interns, tot i que hi ha més professionals en termes absoluts, es manté igual. Així ho alerta un informe elaborat per Marea Blava a partir de dades oficials al qual ha tingut accés ElCaso.cat, que conclou que les presons han superat la seva capacitat òptima i acumulen més interns, més incidents violents i un augment sostingut de les agressions als funcionaris.

Segons les dades, la població penitenciària ha crescut un 18,75% en només tres anys, fins a arribar als 9.159 interns el 2025, una xifra que situa el sistema per sobre del llindar òptim d’ocupació. Els centres amb més creixement són Brians 2 (32%) i Quatre Camins (24%). D'aquests, un 20% són preventius, una xifra que també augmenta comparada amb altres anys. El 5,62% dels interns són dones, una xifra que ha baixat comparada amb 2019. Baixa també el nombre de presos en tercer grau i pugen els segons graus. I sobta la dada: els interns en primer grau, el més restrictiu, baixen, tot i que els incidents s'han disparat.

Aquesta pressió, segons l’informe, genera un sistema “hipertensionat” on la massificació es converteix en un factor clau de conflicte dins dels centres. A més massificació, més conflictes, asseguren els funcionaris. Un altre dels elements destacats és el canvi de perfil dels interns. La població estrangera supera la nacional i ja representa el 52,86% del total, amb un pes important de reclusos procedents del Magrib (44,2%) i d’Amèrica Llatina (27%). La nacionalitat més present, després de l'espanyola, és la marroquina, amb un 36,6% dels estrangers. Pel que fa a Amèrica del Sud i Central, Colòmbia i República Dominicana són els dos països que tenen més interns a Catalunya. D'Europa, Romania i Albània. Des de fa tres anys, Catalunya és l’única comunitat autònoma de l'Estat en què la població estrangera supera la de persones amb nacionalitat espanyola. L'any 2019 era del 46%, segons el mateix informe.

Més interns, més incidents

Aquest increment de població ha anat acompanyat d’un augment dels incidents. L’any 2025 es van registrar més de 1.900 agressions entre interns, amb una mitjana superior a cinc baralles diàries. Les dades apunten a un creixement continuat de la violència dins les presons en els darrers cinc anys, amb un augment notable tant d’agressions lleus com greus. També creixen les conductes autolesives i les situacions de risc. El 2025 es van comptabilitzar 2.403 episodis d’autolesions, intents de suïcidi o sobredosis, l’equivalent a més de sis incidents diaris, gairebé el doble que fa cinc anys.

Pel que fa als treballadors, l’informe evidencia un escenari preocupant. Entre el 2022 i el 2025 s’han registrat 2.434 agressions a funcionaris penitenciaris, amb un increment del 25,5% dels episodis violents. Només el 2025, gairebé dos funcionaris al dia van patir una agressió, i prop d’un 20% del personal de vigilància ha estat víctima d’algun atac. Malgrat l’augment del nombre de funcionaris de vigilància, la ràtio per intern es manté estable per l’increment paral·lel de la població reclusa. A més, el personal de tractament ha disminuït en els darrers anys, fet que empitjora l’atenció i la gestió dels interns.

Augment d'interns, de camí al col·lapse

L’informe conclou que el sistema penitenciari català es troba en una situació de col·lapse progressiu, amb més pressió assistencial, més conflictes i un augment sostingut de la violència tant entre interns com contra els professionals. Els incidents, com els darrers a Tarragona o a Brians, explicats per ElCaso.cat, evidencien aquesta tensió a les presons de Catalunya, tot i els acords entre els sindicats majoritaris amb el Departament de Justícia per millorar les condicions dels treballadors de les presons de Catalunya, després de l'assassinat, a Tarragona, d'una cuinera de la presó de Mas d'Enric per part d'un intern que ja havia estat condemnat per un homicidi a una dona, a Valls.