Portar un document oficial falsificat no sempre constitueix un delicte de falsedat documental. El Tribunal Suprem va fixar doctrina en una sentència del 2024 en què estableix que, quan el suport físic del document és fals, però totes les dades que conté són autèntiques i es corresponen amb la realitat, no existeix una afectació jurídica suficient perquè la conducta sigui penalment rellevant. És a dir, si una persona porta un permís de conduir o un DNI fals, però la fotografia és seva, les dades personals són correctes i realment disposa d'aquell permís expedit, els fets no constitueixen un delicte de falsedat documental. Interessant.

L'alt tribunal va considerar que, en aquests casos, la falsificació és únicament formal. El document no atribueix una identitat falsa al seu portador ni acredita un dret del qual no disposi. Per tant, no es posa en risc la fe pública ni la seguretat legal, que són els béns jurídics protegits pel delicte de falsedat documental. La sentència de 2024 recorda que no n'hi ha prou que un document sigui materialment fals; també cal que la seva utilització tingui capacitat real o potencial d'enganyar o alterar la realitat jurídica.

El cas que dona origen a la sentència

La resolució neix arran del cas d'un ciutadà colombià que el 17 de desembre de 2019 va ser aturat en un control de trànsit de la Guàrdia Urbana de Barcelona, al passeig de la Vall d'Hebron. Quan els agents li van demanar la documentació, va lliurar un permís de conduir colombià que, segons la posterior pericial, era íntegrament fals pel que fa al suport material. La investigació va concloure que el document havia estat confeccionat pel mateix acusat o per terceres persones amb la seva col·laboració, ja que havia facilitat, com a mínim, la seva fotografia i les seves dades personals.

El Jutjat Penal número 18 de Barcelona el va condemnar a sis mesos de presó i sis mesos de multa com a autor d'un delicte de falsedat en document oficial. Per al jutjat, era irrellevant que el processat disposés o no d'un permís de conduir vàlid al seu país d'origen, ja que el document que havia presentat als agents era completament fals. L'acusat, però, va recórrer la condemna i l'Audiència de Barcelona li va donar la raó. Durant la tramitació del recurs va quedar acreditat que era titular d'un permís de conduir vigent expedit legalment per Colòmbia i que totes les dades que apareixien al document fals coincidien exactament amb les del seu carnet autèntic. L'Audiència va concloure que no existia una alteració real de la veritat ni una afectació jurídica i el va absoldre. La Fiscalia va portar el cas davant del Tribunal Suprem argumentant que un document oficial íntegrament fals altera igualment les funcions de garantia, identificació i prova pròpies d'aquest tipus de documents. El Ple de la Sala Penal va rebutjar aquest plantejament i va confirmar l'absolució.

Una falsedat només formal

En la seva resolució, el Suprem destaca que el document no afirmava res contrari a la realitat: la fotografia era la del conductor, les dades d'identitat eren les seves i efectivament tenia el permís de conduir que s'hi reflectia. L'únic element fals era el suport físic del document. Per aquest motiu considera que no es va alterar la funció probatòria del carnet ni la seva funció identificativa, ni tampoc es va generar un risc per a la fe pública. Això també permetria, fins i tot, acreditar-se amb un DNI fals -fotocopiat i plastificat- per evitar perdre el real, sempre que, totes les dades siguin exactament les que consten al document original.