Els Mossos d'Esquadra han aconseguit desarticular una organització criminal altament especialitzada en l'estafa financera, un tipus de delicte especialment complex perquè combina la suplantació d'identitat, la falsificació documental, les telecomunicacions i les operacions bancàries. El grup, segons la investigació del cas Cassie, havia convertit aquest sistema en la seva principal activitat criminal i actuava amb una estructura perfectament organitzada, amb cada membre assumint una funció específica. S'han detingut vuit persones; una ja havia estat arrestada per fets semblants l'any 2018 i, en un dels escorcolls, s'han localitzat 1.600 DNIs que la banda feia servir per executar les seves estafes.
Documents robats com a pedra roseta de l'estafa
La primera fase començava molt abans de les estafes. Els investigats robaven documents d'identitat en furts o robatoris, o els aconseguien d'altres lladres, i els guardaven durant mesos, fins que trobaven dins del grup una persona amb una aparença física prou semblant a la de la víctima. Amb aquell DNI i les dades personals obtingudes, iniciaven la suplantació d'identitat davant d'entitats financeres i empreses de crèdit. Aprofitant aquesta identitat falsa, contractaven targetes de crèdit i productes de finançament, però abans modificaven les dades de contacte de la víctima —telèfon, correu electrònic o adreça— perquè totes les notificacions arribessin als membres de la banda i el frau passés desapercebut durant el màxim temps possible. Una carta a casa del propietari legítim del DNI robat aixecaria sospites i tancaria l'aixeta. L'objectiu era obrir tantes línies de crèdit com fos possible abans que les víctimes detectessin els moviments fraudulents. Un cop les targetes estaven operatives, començava la fase de monetització. Els membres del grup retiraven grans quantitats d'efectiu en salons de joc, on feien múltiples extraccions consecutives i fraccionades fins a esgotar el límit disponible. Paral·lelament, també compraven telèfons mòbils d'alta gamma i altres productes de fàcil revenda per convertir ràpidament el crèdit obtingut de manera il·lícita en diners.
La investigació dels agents de la Unitat d’Investigació de la comissaria d’Horta-Guinardó dels Mossos ha estat especialment laboriosa perquè els sospitosos intentaven dificultar qualsevol rastre. Les targetes SIM utilitzades per contractar els productes financers estaven donades d'alta amb identitats falses o de terceres persones alienes als fets. Tot i això, els Mossos van aconseguir relacionar diversos casos gràcies a l'anàlisi dels terminals mòbils, que es repetien en diferents operacions. Aquest treball es va complementar amb l'estudi de documentació bancària, imatges de videovigilància, registres d'accés als establiments de joc i seguiments policials, una tasca que va permetre reconstruir tota l'activitat del grup i acreditar la participació coordinada dels seus integrants.
La dimensió de l'organització va quedar al descobert durant l'escorcoll en un domicili de Cerdanyola del Vallès, on els agents van intervenir prop de 1.600 documents d'identitat, passaports i permisos de conduir de persones d'arreu de l'Estat, a més de documentació bancària, telèfons mòbils, targetes SIM i 13.500 euros en efectiu. Només en un període de dotze dies, els investigadors han pogut acreditar que el grup va obtenir més de 131.000 euros de benefici il·lícit, tot i que els Mossos no descarten que el volum real sigui molt superior quan s'analitzi tota la documentació intervinguda i es localitzin noves víctimes. En l'explotació de la investigació, els Mossos van detenir, el vuit de juliol, cinc persones d'entre 22 i 54 anys, estrangeres i originàries de Sud-amèrica, per delictes d'estafa, usurpació de l'estat civil, falsificació de document públic i pertinença a grup criminal, després de fer entrades i escorcolls a Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac.
El negoci és llaminer
La investigació també ha permès constatar que no era la primera vegada que alguns dels principals implicats actuaven d'aquesta manera. Un dels presumptes líders ja havia estat investigat el 2018 en una operació conjunta dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional, en què ja se li havien intervingut prop de 1.400 documents d'identitat. Aquesta continuïtat és, precisament, la que ha portat els investigadors a concloure que el que havia començat com un modus operandi s'havia acabat convertint en un autèntic modus vivendi.