La Lilia, la nena de vuit mesos que va aparèixer en avançat estat de descomposició el dia 12 de juliol a la platja de la Costa Daurada de Roda de Berà, va morir quan la barcassa amb la qual va fugir d’Algèria va naufragar després de fer més de 300 quilòmetres des de Cherchell, d’on van sortir el 21 de març. Després de dies al Mediterrani, un mar que, per la falta de control dels estats, les màfies de tràfic de persones han convertit en un cementiri, el 6 d’abril van aparèixer diversos cossos a tocar d’Eivissa, a l’altura de Dénia. Entre aquests cadàvers que es van recuperar fruit del naufragi de la pastera hi havia els pares de la Lilia, però no es va trobar el nadó. 

Les autoritats algerianes tenien informació, fruit de les investigacions que fan per intentar, asseguren, aturar aquest tipus d’embarcacions, que la zòdiac negra a motor que havia sortit amb 15 persones des de Cherchell portava a bord una parella amb la seva filla de vuit mesos. Aquesta informació va ser clau per a la Guàrdia Civil per poder estirar la investigació que es va iniciar d’ençà que un operari de la neteja de les platges de Roda de Berà, al Tarragonès, va donar la veu d’alarma arran de la troballa de la menor a la platja, la setmana passada. En un primer moment es va buscar si hi havia actives recerques o denúncies per desaparicions de menors, però a la zona, i amb aquella edat, no hi havia cap coincidència. Alhora, el cos de la nena presentava clars signes d’haver estat dies al mar. A la deriva va fer gairebé 270 quilòmetres, durant setmanes.

ADN, bolquer i corrent marítim

Amb aquesta informació i les proves d’ADN que es van fer a la criatura, comparant-les directament amb les que s’havien fet a la dona trobada en el naufragi del mes d’abril, es va poder confirmar que la petita era la filla d’aquella parella que les autoritats algerianes havien informat que havien escapat del seu país amb l’objectiu d’arribar a l’Europa de les “oportunitats”. El bolquer que portava la nena també va ajudar a centrar la investigació. Es tractava d’una marca que es distribueix, sobretot, al Nord d’Àfrica i Turquia. 

No hi ha cap prova més fefaent que la comparativa positiva amb l’ADN de la mare, la Samira, però el Servei Marítim de la Guàrdia Civil també ha analitzat els corrents marítims per encarar la investigació i poder saber si era possible que el cadàver de la nena, que no presentava cap mena de signe de criminalitat, havia pogut arribar a Roda de Berà des de la zona d’Eivissa on va naufragar la pastera. Cal recordar que segueix oberta una altra investigació per aclarir qui és, i com va morir, una dona que va arribar a la platja del Miracle de Tarragona, que encara no ha pogut ser identificada. 

La màfia de la ruta algeriana

Els pares de la Lilia van pagar 7.000 euros cada un d’ells per poder-se embarcar en aquesta barcassa que els havia de portar fins a Europa, però que finalment va significar el final de la seva història. Van sortir des de Tipasa els tres, d’on eren originaris, i van anar fins a Cherchell, on van embarcar amb la zòdiac que va acabar naufragant. Per pujar-hi, però, van haver de pagar els 7.000 euros que cobren les màfies que organitzen aquests viatges, i sortir de matinada, per evitar el control de la policia d’Algèria. 

La ruta que volien fer la Lilia, els seus pares i els altres que anaven a l’embarcació és el que es coneix com la "ruta algeriana" i si bé és una de les més ràpides, també, evidentment, deixa moltes víctimes mortals. El destí d’aquesta ruta és la part sud del País Valencià o les illes més al sud de les Balears. Diverses organitzacions prodrets humans asseguren que en aquesta ruta d’Algèria a l’estat espanyol l’any passat, el 2022, van morir més de 400 persones.