Issei Sagawa ha mort als 73 anys d'una pneumònia, segons ha comunicat el seu germà. El japonès va fer-se famós per assassinar i devorar parcialment una jove holandesa de 25 anys a París el 1981. Tal va ser el seu reconeixement que va convertir-se en escriptor i mediàtic personatge de la televisió, un cop va quedar en llibertat per la condemna que li van imposar a França. Un preu molt baix a pagar pels seus actes: només dos anys de presó i la posterior extradició al Japó. Entrevistes, reportatges i publicitat sobre el seu crim van impulsar-lo d'una manera inconscient cap a l'èxit després de l'horrible succés, al qual va arribar a declarar davant del tribunal que va ser "un acte d'amor". El "vampir del Japó", com era conegut a les illes nipones, va deixar de respirar el passat 24 de novembre en un hospital de Tòquio, segons ha explicat l'agència de notícies Kyodo.

Tret al coll, violació del cadàver i canibalisme

Sagawa va sentir passió pel canibalisme des de ben jove: acostumava a llegir llibres protagonitzats per aquest tipus de personatges quan va decidir estudiar la carrera de Literatura Anglesa a la Universitat de Wako. Les histories van arribar fins al punt de tenir les primeres fantasies sexuals. Per això va contractar el servei de diverses prostitutes, a les quals ficava una navalla d'afaitar a la gola i fingia que la matava. Després li demanava que també ho fes amb ell. El canvi de mentalitat era present i va potenciar-se encara més quan va deixar Tòquio per continuar els seus estudis en Literatura Comparada a la Sorbona de París, amb el finançament de la seva família que havia aconseguit un estatus còmode un cop van recuperar econòmicament l'empresa dels pares.

Un cop a França va conèixer, desgraciadament, una jove estudiant neerlandesa de 25 anys: Renée Hartevelt. Eren molt amics i tenien moltes coses en comú. Sagawa va intentar conquistar-la, perquè, segons ell, sentia passió i obsessió per ella. Però la noia no va voler i de fet ja s'havia resistit abans a intents de besar-la. Però una de les vegades que va anar l'apartament del japonès, ell es va fer amb un revòlver i va intentar colpejar-la per l'esquena. Aquest va ser el primer avís, previ a l'homicidi premeditat. La tarda de l'11 de juny del 1981, Hartevelt va pujar a casa de Sagawa per ajudar-li amb unes traduccions. Ell va intentar fer-li un petó, de nou, i ella no va voler. Li va disparar un tret al coll, amb el que va caure fulminant al terra i va morir. Sagawa, en una entrevista a televisió va continuar defenent que va ser sense voler.

Un cop el cos sense vida de la noia era immòbil al terra, va decidir abusar d'ella. Violar el cadàver. Però, què faria després? Doncs, se li va ocórrer que d'esquarterar-la era la millor opció per desfer-se d'ella. La va tastar i sembla que li va agradar, així que es va fer un tall de la Hartevelt a la planxa amb sal i pebre. La resta van acabar al frigorífic i en dues maletes, que va portar al bosc de Bolonya en un taxi. L'equipatge va ser trobat per dues persones que passejaven i van trucar a la policia francesa. La relació va ser ràpida i Sagawa, amb una tranquil·litat pertorbadora va confessar el crim. Sense cap penediment va assegurar que va gaudir menjant-se-la. 

La raó de la condemna injusta: la justificació psiquiàtrica

L'assassinat i la crueltat amb la que va acabar i profanar després de morta la jove holandesa hauria suposat un grapat d'anys a qualsevol presó. No obstant això, els psiquiatres van analitzar el comportament del processat i van justificar que podria haver estat "com un suïcidi de l'home que es troba massa sol i desorientat, dividir entre dues civilitzacions". És a dir, segons els facultatius la frustració sexual va generar el crim. Dos anys de presó a La Santé. Al sortir, el jutge el va entregar al Japó per una malaltia terminal diagnosticada. Afecció que mai va arribar i va estar quinze mesos en un psiquiàtric fins que els experts van assegurar que no tenia cap problema mortal. Totes aquestes coincidències que el van deixar lliure de qualsevol institució apunten a la influència del pare de Sagawa, propietari de la corporació Kurita Water.

La influència familiar i una economia còmoda van facilitar-li sortir d'un crim esperpèntic i horrible. Però, a sobre, va fer-se famós al Japó. I va treure rèdit econòmic amb la publicació de les seves memòries Kiri no naka (Entre la boira, 1984), on explica la seva versió (que tot i la suposada interferència dels poders, va ser provada falsa) del crim. La morbositat de la societat, especialment la nipona, va provocar que vengués més de 200.000 exemplars. Ara, després de la pneumònia, l'assassí ha perdut la vida als 73 anys en un hospital de Tòquio.