Una dona de 64 anys va acudir el passat 21 de desembre a l’Hospital San Juan de la Cruz d’Úbeda (Jaén) afligida per una bronquitis aguda. Poc després de fer-la passar a la sala d’urgències perquè esperés a ser atesa, la dona va morir d’una parada cardiorespiratòria sobtada. Però cap dels sanitaris no es va adonar de la situació: van haver de passar fins a dotze hores perquè algú notés que no respirava, però ja era massa tard.
Després de conèixer el que havia succeït, els familiars de la dona van demandar l'hospital al·legant que hi havia hagut una "mala praxi" per la falta d'assistència mèdica que va resultar amb la seva mort. Per aquest motiu, reclamaven una indemnització de 133.317,50 euros, que finalment ha quedat reduït a 6.000 euros pels danys morals ocasionats, ja que el Consell Consultiu d'Andalusia ha trobat que la mort va ser "imprevisible i inevitable".
La van deixar sola a urgències
La dona havia acudit a l’hospital acompanyada d’una auxiliar d’infermeria. La víctima vivia en una residència per a la gent gran, i des de feia un temps que patia una bronquitis aguda que el dia dels fets li va provocar una febre molt alta. Des de la residència van avisar els seus familiars, i l’auxiliar va marxar pensant que la família ja seria de camí.
Després de passar el triatge i rebre prioritat 4, els sanitaris la van traslladar a un llit de la sala d'espera. Passada una estona, la van cridar per fer-la passar amb el metge, però ningú va acudir. I és que la dona ja havia mort en patir una parada cardiorespiratòria sobtada, una condició que el metge forense que va practicar l'autòpsia assegura que no s'hauria pogut evitar, encara que hagués estat ja en consulta.
Una mort inevitable
Després d'unes dotze hores, durant el canvi de torn, un dels metges es va adonar de la presència de la pacient, i es va apropar per veure la seva fitxa. Va ser en aquell moment que va comprovar que ja era morta, i es va avisar la Policia Nacional, així com els familiars. Després de la investigació de les autoritats judicials competents, es va determinar que "si s'hagués iniciat el tractament s'hauria produït el trencament de la placa igualment i el desenllaç hagués estat el mateix".
D’aquesta manera, la responsabilitat de l’hospital només arriba fins a “una deficiència assistencial que va implicar no haver pogut pal·liar a la pacient els possibles patiments del final de la vida”, segons recull el dictamen del Consell Consultiu d’Andalusia.