Una macrooperació duta a terme per la Guàrdia Civil ha culminat amb la detenció d'una trentena de persones a diverses localitats de Catalunya, Madrid, Múrcia, Toledo i Andalusia acusades d'estar involucrades en diferents trames de ciberestafes gràcies a les quals s'han embutxacat més d'un milió d'euros. Un dels capos d'aquesta organització, composta per membres de més de set països diferents, ha estat arrestat a Barcelona. A més a més, hi ha identificats 40 individus més, la majoria residents a l'estat espanyol, però també a Croàcia, Hongria, Anglaterra, el Marroc, Nigèria, el Pakistan i Romania.
La investigació ha durat un any
El mes de maig del passat any, una empresa de construcció va posar una denúncia segons la qual li havien estafat més de 10.000 euros amb el mètode conegut com a Man in the middle. Aquesta tècnica és, en essència, un ciberatac en el qual el delinqüent adquireix la capacitat de llegir, inserir i modificar els missatges entre dues parts sense que cap d'ells sàpiga que estan sent espiats. En el cas concret d'aquesta operació, batejada "Osgiliath", els estafadors aprofitaven aquesta llibertat per canviar la informació bancària que s'enviaven un proveïdor i un client, aconseguint que el comprador diposités els diners en un compte propietat de la màfia.
Quan els interlocutors s'adonaven que hi havia una tercera persona en les converses, habitualment dutes a terme a través d'e-mail, els estafadors ja s'havien apoderat dels diners i desapareixien de la conversa sense deixar rastre. Hi ha més d'un centenar de perjudicats d'Espanya, Alemanya, Anglaterra, Andorra, Bèlgica, Bulgària, Equador, Eslovènia, Hongria, Finlàndia, Irlanda, Itàlia, Lituània, Polònia, Portugal, Romania i la República Txeca.
Pàgines web i ofertes de feina falses
Els estafadors diversificaven els seus mètodes per no ser detectats amb tanta facilitat. En concret, els investigadors van comprovar que els mateixos sospitosos que es colaven en les converses de correu electrònic també havien creat pàgines web en les quals anunciaven la venda de vehicles, maquinària agrícola i habitatges de lloguer vacacional. Aquestes ofertes eren, naturalment, falses, ja que els delinqüents no posseïen cap d'aquests productes. Però, per fer-los més atractius per les possibles víctimes, els posaven a preus per sota dels de mercat sota el nom d'alguna marca coneguda, sent tan meticulosos en l'engany que fins i tot posaven el CIF de les companyies que suplantaven.
Els diners els obtenien mitjançant els dipòsits que feien les víctimes en concepte de reserva per algun d'aquests productes. Un cop registraven els ingressos, els estafadors trencaven qualsevol contacte amb els compradors, esfumant-se amb el botí i deixant-los sense diners i sense allò que volien adquirir.
No només robaven diners, però. També es feien amb les dades personals d'aquestes persones, com el número del DNI, que després donaven a mules que actuaven en el seu nom i que cobraven unes comissions d'entre 50 i 1.500 euros cadascú. Aconseguien aquestes dades mitjançant falses ofertes de feina; els demanaven la documentació amb l'excusa que la necessitaven per donar-los d'alta, però, després això mai passava.
Durant el curs de la investigació, els agents de la Guàrdia Civil han descobert 153 comptes bancaris, amb domiciliació a Malta i a Lituània, vinculats a aquest grup, i n'han pogut recuperar 114.366 euros procedents de les estafes. El balanç dels detinguts és de 19 homes i 11 dones, d'entre 19 i 56 anys, acusats dels delictes d'estafa tecnològica, usurpació d'identitat, falsificació de documents, descobriment i revelació de secrets, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. De la mateixa manera, hi ha 40 persones que continuen sota investigació, 29 homes i 11 dones, d'edats compreses entre els 20 i els 45 anys, identificats com a presumptes autors dels mateixos delictes.
La investigació s'ha dut a terme en col·laboració amb l'EUROPOL i amb els cossos policials de 22 països diferents.