Un total de 42 persones han estat detingudes i 127 són investigades pels diferents cossos policials d'Espanya per la seva presumpta implicació en els incendis forestals que han estat actius des de l'1 de juny a l'Estat Espanyol, segons les últimes dades del Ministeri d'Interior, publicades aquest divendres, 22 d'agost. 

Concretament, la Guàrdia Civil ha arrestat 31 individus i investiga a 104 persones, mentre que la Policia Nacional ha detingut a onze persones i ha obert perquisicions contra 23 persones més, totes elles, acusades de tenir una vinculació directa o indirecta dels incendis que han afectat a diferents comunitats autònomes. Aquesta xifra, però, és encara provisional, i ha estat actualitzada després la reunió del Comitè Estatal de Coordinació, liderada per la subsecretaria del Ministeri d'Interior, Susana Crisóstomo, que ha analitzat la situació actual dels incendis que estan actius a l'est del país. 

Piròmans o negligents: el perfil exacte de la persona que causa l'incendi 

El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha fet unes declaracions, on determina que hi ha tres orígens principals que causen els incendis, per una banda, parla de causes naturals, com els llamps, per una altra, es duen a "imprudències greus, com desobeir ordenances municipals" que prohibeixen, per exemple, treballar en hores de més perill. Finalment, el tercer motiu, és de caràcter intencionat i el ministre especifica que les persones que provoquen el foc poden ser "piròmans, que és una minoria i tenen unes patologies psiquiàtriques o poden ser incendiaris, que són individus que actuen per voluntat pròpia, amb consciència i amb diferents motivacions". 

Segons les primeres investigacions de la policia, el perfil dels detinguts és múltiple. En el cas de Zamora, per exemple, el 14 d'agost es va detenir una persona que, segons el comandant de la Guàrdia Civil de Zamora, Jesús José González, va provocar un incendi a causa d'una imprudència. "Concretament, per falta del manteniment a la seva finca, va deixar uns residus que van produir en efecte lupa i va provocar el foc". Aquest incendi, declarat a Puercas de Aliste, va ser classificat amb el nivell dos d'índex de gravetat i va cremar 4.000 hectàrees. 

A Galícia, en canvi, el Cos Nacional de Policia va informar que aquesta setmana va detenir un menor de disset anys resident a Santiago de Compostel·la, per provocar fins a set incendis en només deu dies. Per una altra banda, a Vilardevós (Ourense) el jutge va decretar presó provisional, comunicada i sense fiança per un home 47 anys com a presumpte responsable d'un incendi que va cremar 578 hectàrees i que va deixar ferides dues persones. En aquest cas, l'individu tenia antecedents policials per un delicte de danys per provocar un altre incendi. 

El Codi Penal castiga amb penes d'entre deu i vint anys de presó i multes d'entre 12 i 24 mesos a aquelles persones que provoquin un incendi que "posin en joc la vida o la integritat física de les persones". 

Situació actual dels incendis a la Península 

Segons l'estimació que fa en temps real el Sistema d'Informació Europeu d'Incendis Forestals - també conegut com a Copernicus -, a Espanya s'han cremat ja més de 406.100 hectàrees durant tot el 2025. Segons xifres consultades per ElCaso.cat, només el mes d'agost, però, s'han cremat prop de 362.000 hectàrees. De fet, només en l'última setmana, han cremat més de 48.000 hectàrees en 34 incendis. Aquestes xifres fan que aquest any s'hagi batut el rècord d'hectàrees cremades a Espanya al segle XXI. 

Actualment, hi ha una vintena de focs amb grau de perill dos actius a diverses províncies de l'oest d'Espanya. Destaca l'incendi de Jarilla, a Càceres, que ha cremat 17.300 hectàrees sobre un perímetre de 170 kilòmetres i ha estat estabilitzat i el foc de Larouco, el més gran de la història de Galícia, que supera les 30.000 hectàrees cremades. Els incendis no només han arrasat boscos i camps, sinó que també ha obligat a desallotjar més de 33.000 habitants de diferents municipis d'Espanya i s'ha emportat la vida de 5 persones que estaven treballant en la seva extinció. A més, ha causat la pèrdua de milions d'euros al camp i centenars de milers d'animals, com per exemple, més de 7.000 ruscs d'abelles.  

L'aportació de Catalunya als incendis 

A causa dels incendis que han afectat, principalment, a Galícia, Castella la Manxa i Astúries, el Ministeri de Defensa ha desplegat més de 1.400 militars per ajudar en les tasques d'extincions de l'incendi.  Destaca la Unitat Militar d'Emergències, o les Forces Aèries de l'Exèrcit de Terra - FAMET - que continua desplegada en vuit incendis del nord-est peninsular. 

Per la seva banda, Catalunya ha enviat més d'un centenar de professionals, 40 dotacions terrestres i dos avions d'atac per ajudar en l'extinció dels diversos focs. El comboi que ha estat aquesta setmana desplaçat a l'Incendi Forestal de Jarilla, a Extremadura, ha estat format per membres d'Agents Rurals, Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), bombers de la Generalitat de Catalunya i el Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals. 

Europa també està ajudant en les tasques d'extinció de l'incendi. En total hi ha més de 250 efectius provinents de països com Finlàndia, Alemanya o França. A més, diverses persones de l'estat espanyol s'hi han desplaçat a la zona afectada de manera voluntària per ajudar en tot el que ha estat possible, com ara ciutadans que han interromput les seves vacances d'estiu, bombers d'altres comunitats autònomes o un grup de Mossos d'Esquadra, tots ells voluntaris. 

🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!