La llei orgànica 10/2022, coneguda com a 'llei del només sí és sí' ha beneficiat Dani Alves ? Doncs, sí. La llei va suprimir els abusos sexuals per unificar totes les accions en agressions sexuals, i en aquests casos la pena mínima per una violació es va rebaixar a 4 anys de presó fins al màxim de 12 anys. Davant l'allau de crítiques i revisions de condemnes a la baixa, el govern espanyol va augmentar la pena mínima a 6 anys de presó, com estava abans, en els casos de violació, és a dir, agressions sexuals amb violència. Aquest canvi, aprovat l'abril passat, però, no s'ha pogut aplicar a Alves, ja que la reforma va ser posterior a l'agressió sexual per la qual finalment ha estat condemnat (la matinada del 31 de desembre de 2022), i sempre s'aplica el marc penal més favorable a l'acusat.

Això significa que el futbolista s'hauria estalviat dos anys de presó de la condemna perquè la secció 21 de l'Audiència de Barcelona li ha aplicat la mínima, 4 anys i 6 mesos, segons la sentència comunicada aquest dijous. Amb tot, el tribunal admet que la forquilla de la condemna que podia aplicar a Alves —sumant la nova llei amb l'atenuant de reparació del dany— és de 4 a 8 anys de presó.

Agressió amb violència

El tribunal de la secció 21 sosté en la sentència que "es considera provat que l'acusat va agafar bruscament a la denunciant, la va tirar a terra i evitant que pogués moure's la va penetrar vaginalment, malgrat que la denunciant deia que no, que volia marxar".  I hi afegeix que "amb això es compleix el tipus d'absència de consentiment, amb ús de la violència, i amb accés carnal". Reforça la veracitat de la víctima amb altres proves perifèriques, com les restes biològiques d'ell trobades a la noia, a més de testimonis d'agents dels Mossos i de les seqüeles.

Amb totes les proves, el tribunal conclou: "Tenint en compte l'edat de la víctima, jove i a l'inici de la seva vida laboral, les seqüeles que se li han causat, la violència exercida, amb lesions físiques i psicològiques, però, d'altra banda, valorant l'atenuant de reparació del dany que sense arribar a ser qualificada sí que consta que l'acusat s'ha mostrat conforme a indemnitzar la víctima per sobre dels paràmetres habituals en aquesta mena de delictes s'imposa a l'acusat la pena de 4 anys i 6 mesos de presó."

Reaccions

Una de les primeres reaccions de la sentència d'Alves ha estat la de la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tania Verge, que ha dit a Twitter: "S'ha acabat la impunitat de les violències sexuals, per a molts rics o poderosos que siguin els agressors. Perquè van funcionar els protocols. Perquè s'ha posat al centre el consentiment. Perquè malgrat que s'intenti desacreditar les dones, la societat ha dit prou i exigeix justícia."

Irene Montero, exministra d'Igualtat que va impulsar la llei del 'només sí és sí' —que ha beneficiat Alves i altres condemnats—, també ha escrit a X: "La sentència contra Dani Alves estableix amb claredat que va cometre una agressió sexual perquè la víctima no va consentir." I ha afegit: "És el resultat de la lluita feminista pel dret a la llibertat sexual i per posar el consentiment al centre. S'ha acabat la impunitat. Només sí és sí."

Ni lesions, ni heroïcitats

Precisament, el tribunal —format pels magistrats María Isabel Delgado, Pablo Díez i Luis Belestá— afirma en la sentència d'Alves: "Per a l'existència d'agressió sexual no cal que es produeixin lesions físiques, ni que consti una heroica oposició de la víctima a mantenir relacions sexuals. Però en el present cas ens trobem a més amb unes lesions a la víctima [al genoll] que fan més que evident l'existència de violència per forçar la seva voluntat, amb el subsegüent accés carnal que no ve negat per l'acusat. "A més, hi afegeix: "El consentiment no solament pot ser revocat en qualsevol moment, sinó que també cal que es presti el consentiment per a cadascuna de les varietats sexuals dins d'una trobada sexual i no consta que el donés la denunciant" d'Alves.

Cap canvi amb la llei

En aquest sentit, l'Audiència de Barcelona manifesta que "en les agressions sexuals no existeix una presumpció de veracitat de la víctima ni la seva declaració preval sobre les manifestacions de l'acusat".  El tribunal també posa en qüestió les afirmacions de l'exministra quan sosté, en la sentència, que "les recents reformes legislatives en matèria de delictes contra la llibertat sexual no han modificat ni els criteris per a la valoració de la prova atorgant prevalença a la declaració de la víctima sobre de la de l'acusat, ni s'ha alterat la necessitat que siguin les acusacions les que hagin d'acreditar la comissió del delicte".

Recursos al TSJC

Coneguda la sentència condemnatòria, l'advocada del brasiler, Inés Guardiola, ha afirmat que segurament presentarà recurs a la sala d'apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè sigui absolt o se li redueixi la pena a un any de presó, com ella exigia, i que ja hauria complert perquè està en presó provisional des del 20 de gener de 2023.

Un cop presentat el recurs, la defensa d'Alves també podrà tornar a demanar la seva llibertat.  I, quan la sentència sigui ferma i si la condemna de 4 anys i 6 mesos es manté, Alves podria començar a gaudir de permisos penitenciaris i sortir de la presó, com poden fer tots els reclusos en complir 1/4 part de la condemna.

Caldrà veure si la fiscal Elisabet Jiménez, que demanava 9 anys de presó per a Alves, i l'advocada de la víctima, Ester García, que volia un càstig de 12 anys de presó, presenten també recurs al TSJC.