Karlos Arguiñano, el cuiner que podria ser de la nostra família per les hores que ens ha acompanyat des de darrere de la pantalla. Un xef que va començar el seu somni amb menys de 20 anys i es va endeutar fins a les celles fins a convertir-se en el rei de la cuina televisiva del país.
Als seus 73 anys ha amassat una fortuna milionària i ha construït un imperi empresarial que l'ha convertit en una espècie de Rei Mides, que converteix en or tot el que toca.
Karlos Arguiñano, el Rei Mides de la cuina
Començant per la seva faceta més coneguda, amb llibres de receptes: segons la consultora editorial GfK, Arguiñano va ser el número u de no-ficció del Nadal passat. Un mes abans, el novembre de 2020, publicava La buena cocina: 900 recetas que siempre salen bien, que acumula centenars de milers de vendes, augmentant el seu total de més de cinc milions d'exemplars venuts al llarg de la seva carrera.
I, per si no n’hi hagués prou, la seva editorial, Planeta, ha hagut d'editar de nou diverses obres de fa anys per l'alta demanda. Des de 2014, quan va començar la seva feina amb la companyia, Karlos Arguiñano ha publicat un llibre per any, o fins i tot més.
I la pandèmia, que va obligar a tancar el seu restaurant a Zarautz, Guipúscoa, no el va arruïnar com a altres xefs.
Ni de bon tros: va tancar un dels seus millors anys amb Planeta en la categoria de no-ficció. De fet, el cuiner ha aconseguit fer créixer la categoria de Gastronomia i Cuina un 8% per sobre de la resta de temàtiques de no-ficció, segons la mateixa consultora.
Llibres, televisió i empreses milionàries
Tot el seu èxit productiu s'inicia i orquestra en la seva empresa Bainet, que s'encarrega de renovar les fórmules i receptes per garantir que es continuïn imprimint i emetent com els últims 33 anys.
Des del confinament, a més, el xef ha aconseguit les seves millors xifres a la televisió: més d'un milió d'espectadors de mitja diaris, sent en una franja de matí i tractant-se d'un programa de cuina casolana, amb ell com a únic protagonista.
La seva història com a cuiner va començar a l'Escola d'Hostaleria de l'Hotel Euromar, a Zarautz, on va començar a estudiar amb 17 anys.
Anys després, el 1978 i amb dos fills, es va llançar juntament amb la seva dona, "Luisi", a l'aventura, muntant el restaurant-hotel al palau d'Aiala de Zarautz, una localització privilegiada al passeig marítim del municipi, que el va endeutar greument.
Joan Manuel Serrat i el seu cop de sort
Però un cop de sort el 1991 va arribar de la mà de Joan Manuel Serrat a Donosti. El cantant va ser amb els seus amics al restaurant d'Arguiñano, entaulant conversa amb el seu grup d'amics i convertint la vetllada a tota una festa d'acudits entre vins.
Entre els amics de l'artista es trobava un productor de televisió que li va trucar al cap de quinze dies per muntar un programa de cuina que substituiria Elena Santoja a TVE.
Aquest gir es va convertir en el principi del seu imperi, acabant amb els deutes. Va ser llavors quan va fundar Bainet, la seva productora i editora, que a més va produir programes com a Bricomania.
Aquest mateix 1991 també va publicar el seu primer llibre i va fundar Karlos Arguiñano Promociones, S.L., que té 15 marques registrades i que actualment gestiona l'hotel-restaurant de Zarautz.
Cuiner i empresari
És aquesta societat la que factura entre tres i cinc milions d'euros a l'any, donant uns beneficis de més de 200.000 euros el 2019.
El coronavirus també el va esquivar gràcies a la seva societat immobiliària Irusta Gain S.L, fundada el 1997 i que va guanyar més de dos milions el 2019, amb uns beneficis de gairebé 250.000 euros.
En l'actualitat, Arguiñano té un total de 250 empleats, segons va confessar en una entrevista a La Vanguardia.