Isa Pantoja, la filla petita de la famosa cantant, denuncia haver estat víctima d'una estafa. Malgrat haver-se salvat per poc d'un robatori de dades i diners, ha decidit compartir-ho per advertir sobre els perills del smishing, una estafa molt comuna que acumula milers de víctimes cada any.
Isa Pantoja, víctima d'una estafa
La jove, que, gràcies als seus privilegis familiars, s'ha convertit en influencer i tertuliana de diversos programes de Telecinco, informava aquesta setmana dels fets que li havien passat. A les seves xarxes socials denunciava que va caure en un engany que li havia arribat a través d'un missatge de text al mòbil.
Isa Pantoja / EP
La notificació assegurava que s'havien efectuat pagaments no autoritzats amb les seves targetes de crèdit i convidava a clicar en un enllaç per tramitar el problema amb el banc.
Afortunadament, la petita dels Pantoja se'n va adonar després del pànic que es tractava d'una estafa i va trucar a la seva entitat bancària, que li va confirmar que els suposats moviments il·lícits eren mentida.
És per això que va decidir utilitzar les seves xarxes socials per alertar els seus seguidors d'aquest tipus de delictes.
Denúncia a les xarxes socials
"Semblaven molt reals. Així que vaig decidir trucar al meu banc", explicava la col·laboradora d'El programa de Ana Rosa. Després de la conversa amb el seu banc, no va prémer l'enllaç que podria haver-li costat un robatori de dades personals i econòmiques.
El seu cas és només un exemple més que els ciberdelinqüents viuen una època daurada gràcies a internet i les noves tecnologies, que els permeten actuar des de l'anonimat i atacar a les persones més vulnerables.
'Smishing', què és i com evitar-lo
Aquest tipus de frau es diu smishing i és una variant del conegut com a phishing. Sol començar amb un missatge o correu electrònic que es fa passar per un banc, institució o empresa amb un enllaç i acabar amb un compte corrent buit o una identitat suplantada.
"No caigueu en aquest error", advertia Pantoja, i així recomanen actuar des de l'Institut Nacional de Ciberdelinqüència, Incibe, en aquests casos:
En primer lloc, desconfiar dels SMS que parlen de feines inexistents, de premis en què no hem participat o de paquets que no hem demanat. A més, insisteixen a no accedir a cap enllaç o web que s'adjunti en els missatges, sobretot si no coneixem el número de què prové.
Desconfiar, no clicar i confirmar oficialment
En segon lloc, mai no proporcionar dades bancàries o personals a través de missatges o trucades i contactar directament amb el banc a través dels seus canals oficials d'atenció al client davant de la desconfiança de qualsevol notificació.
I, en tercer lloc, recomanen revisar regularment els nostres comptes i, en cas de notar increments o moviments estranys a les factures o pagaments, contactar amb la companyia telefònica per comprovar si estem sent víctimes d'un frau.
També remarquen la importància de mantenir-nos informats sobre nous mètodes i tècniques d'enganys per estar alerta davant de qualsevol irregularitat.
I si ja he estat víctima de 'smishing'?
Des d'Incibe posen èmfasi en denunciar davant de les autoritats i a l'empresa o institució que suplanten per deixar constància del frau i intentar que no hi hagi més víctimes amb el mateix engany i crear una xarxa de col·laboració entre cossos de seguretat per trobar els culpables, que solen formar part d'organitzacions més complexes i molt difícils de detectar.