La defensa de Jorge Ignacio Palma, acusat per l'assassinat de Marta Calvo i d'altres dues dones, Lady Marcela Vargas i Arliene Ramos, a més de diverses agressions sexuals, ha assegurat que l'home "mai no va matar ni va tenir intenció de matar" a aquestes tres joves "ni a cap altra persona".
Les indignants declaracions de la defensa de l'assassí de Marta Calvo
Així ho expliquen a l'escrit de qualificació provisional que ha remès l'advocada al Jutjat d'Instrucció número 20 de València. La lletrada assenyala i recalca que el seu client "mai no va abusar sexualment, ni va produir lesions, ni va tenir intenció de produir-les" a aquestes tres dones ni a les altres vuit, "ni a cap altra persona". A més, detalla que Palma "és consumidor de substàncies estupefaents i tòxiques", per la qual cosa considera que s'hauria de beneficiar de la circumstància modificativa de la responsabilitat criminal per toxicomania, tal com avança el mitjà Levante-EMV.
Jorge Ignacio Palma, presumpte assassí de Marta Calvo / Cedida
És per això que la defensa de l'acusat considera que s'hauria d'absoldre Jorge Ignacio Palma i proposa que sigui interrogat en el judici oral juntament amb una sèrie de persones, com diversos agents de la Guàrdia Civil. Tanmateix, aquestes al·legacions contradiuen tant les proves com la versió de la Fiscalia, que demanava el mes de desembre passat en les seves conclusions una condemna de rècord: 130 anys de presó per a l'acusat, com a responsable de tres delictes d'homicidi, onze d'abusos sexuals i un delicte contra la salut pública.
Negar les evidències i demanar l'absolució de Jorge Ignacio Palma
Per la seva part, les acusacions particulars, que representen les famílies de les víctimes consideren que no es va tractar d'homicidis, sinó d'assassinats, i reclamen per a Palma la presó permanent revisable. Malgrat el procés judicial obert, el cos de Marta Calvo, que l'acusat va confessar haver esquarterat, no ha pogut ser trobat més de dos anys després de la seva mort malgrat les múltiples recerques per les zones de l'interior de València en les quals suposadament el sospitós el va tirar.
Marta Calvo / Arxiu
Les al·legacions de la defensa de Palma neguen, per tant, la seva pròpia confessió, ja que va ser ell mateix que es va lliurar a la Guàrdia Civil de Carcaixent. Va ser poc després de la desaparició de la Marta, el 7 de novembre de 2019, quan havia quedat amb el Jorge Ignacio, a qui havia conegut per internet, a la localitat valenciana de Manuel. La mare de la Marta, en veure que no tornava, es va presentar al domicili de l'acusat, on la seva filla li havia dit que hi era, però ell va negar conèixer-la.
Va confessar i les evidències l'acusen: demanen 130 anys de presó
Dos dies després, el 9 de novembre, la seva família va denunciar la desaparició de la jove, de 25 anys, però no va ser fins al 4 de desembre quan Jorge Ignacio Palma es va presentar davant de la Guàrdia Civil i va confessar que s'havia desfet del cadàver de la Marta. Segons les seves declaracions, la jove va patir una mort accidental després de mantenir relacions sexuals mentre consumien alcohol i cocaïna i que, en veure's "atrapat" en la situació, va decidir desfer-se del cadàver esquarterant-lo i tirant-lo en contenidors d'Alzira i Silla.
Tanmateix, durant aquests dos anys, ha donat pistes confuses i contradictòries sobre on és el cos, per la qual cosa no ha pogut ser trobat. Segons les evidències de la investigació judicial, és responsable també de les morts en similars circumstàncies de Lady Marcela i Arliene Ramos, dues dones que exercien la prostitució. De fet, el modus operandi era el mateix: introduir sense consentiment pedres de cocaïna pura als genitals de les seves víctimes durant el sexe, que en diverses ocasions van resultar en finals mortals.
Les al·legacions de l'advocada de l'acusat també contradiuen els informes psicoforenses que han analitzat el comportament de Palma i l'han definit com un "assassí en sèrie" i "depredador letal" mogut per la "compulsió per matar". També el consideren un "homicida sexual sàdic" per a qui és fonamental és l'"obtenció total del domini i control sobre l'altra persona", entre altres trets de la seva personalitat.