Existeixen històries de supervivència i superació que, encara que semblin impossibles, són reals. El mariner australià John Deer és el protagonista d'una d'aquestes històries; l'home va aconseguir sobreviure de manera increïble després que el seu vaixell naufragués en unes aigües infestades de taurons, a disset quilòmetres de terra i a punt de vespre. Ara, narra la seva història.
L'australià John Deer va decidir complir el seu somni de recórrer el món amb vaixell i, l'any 2019, va vendre totes les seves pertinences per dur-lo a terme. Des d'aleshores, l'home ha estat navegant pel mar i visitant els ports de ciutats marineres del voltant del món. En l'últim viatge que va realitzar, Deer va partir des del port de Cartagena, a Colòmbia, i es dirigia a les illes de San Blas, a Panamà. La travessia, que havia de durar unes 30 hores aproximadament, es va convertir en el major malson de Deer, encara que afortunadament va sobreviure per explicar-ho.
"Estava convençut que estava mort"
Era un bon dia per a John: la travessia pràcticament finalitzava després de 30 hores, estava a uns 17 quilòmetres de terra i, a més, acabava de pescar una tonyina. Tot va canviar en una mil·lèsima de segon, encara que ell el va viure "a càmera lenta": Deer va relliscar i va caure a l'aigua, sense manera de poder tornar a pujar al vaixell. Va veure com el que era la seva casa, amb totes les seves pertinences, i l'únic enclavament segur al voltant seu, s'allunyava ràpidament (estava en pilot automàtic) sense que pogués evitar-ho.
"Estava convençut que estava mort. Ningú sabia que era allà. Eren les cinc de la tarda, començaria a fosquejar en una hora. Vaig entrar en pànic i no vaig poder evitar cridar", explica en una publicació d'Internet. Per uns instants, Deer es va adonar que la seva mort era inevitable, però no volia acceptar-lo. "Vaig decidir imposar-me a aquest pensament i nedar cap a terra. Normalment, no intentaria nedar 200 metres, i molt menys 17 km, però havia d'intentar-ho. Quina altra opció tenia? Simplement, rendir-me i ofegar-me", escriu. Quan va caure la nit, Deer es va guiar a partir de la llum de la lluna. En aquell moment, va notar que alguna cosa li mossegava el peu, i això va fer que entrés en pànic de nou, però va haver de recompondre's perquè no podia permetre's perdre energia. "Afortunadament, no era un tauró, sinó un peix", va escriure.
Va nedar durant 10 hores fins que va arribar a terra
Transcorregudes deu hores des de la fatal caiguda, en les quals l'home va haver d'afrontar tota mena de condicions meteorològiques, Deer va aconseguir arribar a unes roques, on es va adormir. L'endemà, va tornar a llançar-se a l'aigua per nedar fins a un altre punt que havia observat i que considerava factible. Una vegada va arribar allà, es va adonar que estava a terra de ningú, i de què no podia sortir, per la qual cosa va improvisar una bandera amb la seva samarreta. Un vaixell el va veure i el va socórrer, posant així fi al seu malson.
Quan va arribar a terra, va anar a la policia, on el van informar que el seu vaixell havia acabat xocant contra unes roques i enfonsant-se. Allà també van aplaudir la increïble gesta de Deer, així com la seva determinació per sobreviure, i el van informar que, efectivament, les aigües on havia passat pràcticament un dia sencer nedant estan infestades de taurons. Deer, encara que ho ha perdut tot, encara no es creu que aconseguís sobreviure en aquestes condicions: "Mentre nedava, vaig resar perquè els corrents fossin clements, encara que n'hi va haver alguns de forts i vaig haver de nedar molta estona amb el vent de cara. També me'n vaig alegrar quan vaig veure que l'animal que m'havia mossegat no era un tauró, si bé ho hauria pogut ser perfectament," relata. Ara, els amics de Deer, i ell mateix, demanen col·laboració i solidaritat per ajudar-lo a sortir d'aquesta sotragada, ja que, amb l'enfonsament del seu vaixell, l'única possessió que té és la seva "samarreta i pantalons".
