L’excés de velocitat és una de les principals causes d’accidents mortals que existeixen. Conduir superant el límit de velocitat posa en risc als ocupants del mateix cotxe, però també a la resta de conductors que circulen per la via. Per evitar-ho, la Direcció General de Trànsit (DGT) té desplegats per tots el territori centenars de radars fixos per controlar que els vehicles circulin dintre dels marges establerts per la llei. No fer-ho, pot comportar elevades multes per als conductors.

Aquests radars de velocitat poden estar més o menys amagats, però la seva ubicació és de coneixement públic i tothom que vulgui ho pot saber. Per això, molts conductors que circulen per sobre la velocitat permesa, frenen abans d’arribar-hi perquè no siguin detectats i els multin. Un cop superat, tornen a augmentar la velocitat fins que es trobin el següent radar. Feta la llei, feta la trampa.

Radars de tram i radars en cascada, els dos mètodes de la DGT per evitar frenar abans

La DGT sap aquesta pràctica i intenta evitar-la. Per això, ha optat per dur a terme dues mesures que farà que els conductors s’ho pensin dues vegades abans de superar la velocitat permesa i frenar abans d’arribar al radar perquè no els multin. Un d’aquests mecanismes són els ja coneguts radars de tram. Aquests s’indiquen amb un cartell a l’inici i al final i marquen la velocitat màxima permesa. Aproximadament acostuma a tenir una distància d’entre tres i cinc quilòmetres.

Tot i que es diguin radars per tram, en realitat són unes càmeres de visió artificial similar a les dels semàfors d’algunes ciutats i funcionen mitjançant una llum continua d’infrarojos. Al principi del tram hi ha una càmera que grava la matrícula i l’hora exacta de pas. Al final hi ha una altra càmera que torna a gravar la matrícula i l’hora exacta de sortida. Així, es calcula la velocitat mitjana que ha trigat a circular d’un punt a l’altre. Si és superior a la permesa, el conductor rep la multa.

Per altra banda, existeixen els radars en cascada. Aquests no són tan coneguts pels conductors i tenen més mala intenció. Acostumen a ser mòbils, tot i que també en poden existir fixes. Es col·loquen uns metres més enllà d’un altre radar fix que tothom sap on està ubicat. D’aquesta forma, quan el conductor freni en aquell radar perquè no l’enxampin i torni a accelerar després, serà el segon radar el que el multarà. També pot que es col·loqui uns metres abans, així que et multaran inclús abans de frenar.