Dénia és una localitat alacantina reconeguda, com la majoria de zones costaneres del País Valencià, per les seves platges i espectaculars paratges naturals. Tanmateix, un tèrbol capítol de la seva història revela com multitud d'alemanys nazis escapats de la justícia es van refugiar allà durant dècades, muntant un autèntic imperi de bungalous i festes enaltint els valors de Hitler i celebrant el nazisme.
L'Odessa i el no-final del nazisme després de la guerra
El primer terme a tenir en compte és Odessa, l'organització fundada després de la Segona Guerra Mundial per alts càrrecs nazis per fugir i amagar-se la justícia internacional que els perseguia després del final del conflicte.
Aquesta estructura va permetre i va dur a terme el trasllat de milers d'alemanys a altres llocs del món, sobretot a Amèrica Llatina, però també en països europeus com Espanya, on quedaven emparats per la dictadura franquista.
I aquí entra en joc el municipi de Dénia, que va ser elegit per a una àmplia comunitat com a lloc d'assentament fora del seu país. El creador va ser Gerhard Bremer, que va fer construir el complex anomenat Bremer Park Bungalows.
Bremer Park Bungalows a Denia, el paradís dels nazis pròfugs
Aquest alemany va néixer el 1917 i va ser oficial de les Waffen-SS, participant en la invasió de Polònia, els Balcans i França.
En concloure la guerra, va estar empresonat des de 1948 fins a 1954. Després, amb la seva dona, va emigrar a Dénia i va fundar el seu petit retir juntament amb altres dels seus col·legues, que també eren traslladats per l'Odessa.
Gerhard Bremer / @albersicambias
I no s'amagava com un pròfug, ni de bon tros. Es va convertir en tota una personalitat al lloc, celebrant cada any el seu aniversari amb festes a les quals acudien ciutadans de la localitat i l'alta societat del moment, a part dels habitants del Bremer Park.
A través de la memòria de la població, diversos historiadors i fins i tot directors de cinema han reconstruït la història de la petita colònia nazi alacantina. Tots coincideixen que les festes de Bremer eren tot un esdeveniment.
Festes d'aniversari amb magnificència
Vestits amb uniforme militar de les SS, rebien la banda de música de Dénia, que tocava en les celebracions que es van portar a terme entre 1971 i 1980. En honor a l'amfitrió es tocaven cançons de Wagner com el Cor dels Pelegrins, que va acabar tristament associada al nazisme.
Festa a casa de Bremer /@albersicambias
Sense renunciar mai a les seves creences, Bremer es convertia en el protagonista d'aquestes vetllades, amb una piscina amb esvàstica inclosa. També era entre els més alts empresaris i negociants de l'època, així com involucrat en altres activitats menys festives.
Segons el mitjà La Marina Plaza, que va entrevistar l'alcalde, Vicent Grimalt, encara avui es poden veure des del passeig de Les Rotes les restes d'un embarcador des d'on s'assegurava que partien llanxes a recollir nazis de vaixells i portar-los a terra per ressituar-los.
Trasllats d'oficials i nazis per ressituar-los
Un altre dels emplaçaments claus per a l'Odessa a Dénia és l'antiga Casa Finita, coneguda com a "Casa dels alemanys" i que avui és l'hotel Palau Verd.
Aquí se celebraven brindis cada 20 d'abril per commemorar el naixement de Hitler segons els historiadors. De fet, el local va ser investigat per les policies de la República Federal Alemanya i d'Àustria en sospitar que allà s'organitzaven trasllats d'oficials de les SS per trobar-los una residència fixa en altres llocs del país com Màlaga o les Balears, així com a Sud-amèrica.
Gerhard Bremer ancià / @albersicambias
Per Dénia es passejaven també personalitats com Otto Skorzeny, encarregat de l'operació per alliberar Mussolini quan era presoner dels aliats, i un dels fundadors de l'Odessa.
Gràcies a l'empara de Franco i a la passivitat de les institucions, Bremer va poder celebrar els seus sonats aniversaris fins a 1980, ja en democràcia.
De fet, va morir tranquil·lament en el seu complex de Dénia el 1989, sent enterrat al cementiri local i gairebé amb honors.
Va ser llavors quan el nou director de la banda municipal, que sempre acudia a l'assenyalada data, Pep Sendra, es va negar a portar a l'agrupació a tocar en el funeral, generant un gran malestar en l'entorn nazi.
Sobre això s'ha estrenat aquest mes d'octubre la pel·lícula El Sustituto, del director Óscar Aibar, que narra la història d'aquest assentament a través d'un policia de Madrid que arriba a Dénia.