Els estafadors sempre busquen una escletxa de bona fe per plomar-ne qualsevol, fins i tot al seu lloc de feina. Aquest tipus de frau és conegut com del bon empleat, ja que els delinqüents s'aprofiten de les persones durant el seu horari laboral amb dades totalment creïbles perquè els facin transferències de milers d'euros assegurant que són en benefici de l'empresa o per evitar una sanció. L'estafa, generalment, es desenvolupa a través d'una trucada a la qual els estafadors es fan passar pel cap de la víctima, o per algú molt proper a ella, amb mecanismes sofisticats per no aixecar sospites.

Un paquet, una trucada i bitcoins en un estanc

"Arribarà un paquet d'una empresa de missatgeria per a la teva cap, però hi ha una part que no està pagada i la sancionaran si no es paga a temps", explica en Joan a ElCaso.cat, un dels estafats en un establiment de restauració de Barcelona. Aquestes van ser les primeres paraules que va sentir, juntament amb nom de la seva superior i el seu. Primer li van demanar que pagués una part de la caixa del dia i més tard del seu propi compte bancari. Va penjar i van tornar a trucar. Quan va intentar parlar amb algun company per corroborar la informació va sonar el seu mòbil. No sabia com havien aconseguit el seu número personal i van començar a donar-li dades que només les persones més properes a ell coneixien, com que viu molt a prop de la cafeteria.

Informació que suposava un grau de coneixement sobre la seva persona que només podria haver vingut de l'empresa, més encara si el trucaven al mòbil. La credibilitat estava provada per als estafadors i perquè no sancionessin a la seva cap, que es trobava de baixa en aquells moments, a començaments de gener, va anar a pagar. Li van enviar un codi QR i unes claus per WhatsApp i va haver de dirigir-se a un estanc proper per realitzar els pagaments amb targeta que, com va saber poc després, eren reconvertits en bitcoins i, per tant, se li perdia la pista als diners abonats.

Més de 2.000 euros i gairebé acomiadat per una estafa

La bona fe de'n Joan li va valer perdre 600 euros de la caixa i uns 1.500 més dels seus estalvis privats. En aquests casos, s'acostuma a acomiadar als estafats per desconfiança que ells mateixos s'hagin inventat el frau per robar a l'empresa, però com va poder provar pels rebuts i les càmeres de l'establiment, a més de la intervenció de la seva cap directa amb els gestors del negoci, aquesta víctima va aconseguir arribar a un acord per mantenir el seu lloc de feina a canvi de tornar els diners de la caixa que es van emportar els delinqüents mitjançant l'engany i els artificis per crear una falsa realitat.

Un dels múltiples pagaments realitzats a l'estanc durant l'estafa del 'bon empleat' a Barcelona / Cedida

"Tot és molt real, sabien on vivia, que tenia parella, com em deia jo i els meus companys i no sé com van aconseguir el meu mòbil. Semblava que trucaven de l'empresa de missatgeria per un tema de la meva companyia", assevera el treballador defraudat a Barcelona a aquest mitjà. Després dels pagaments, alguns àudios de WhatsApp  demanant més diners i quan els estafadors van fer una petita pausa sense trucar-lo a cap dispositiu, va aconseguir contactar amb la seva cap i li va dir: "Ja està la multa". En aquell precís instant tot va enfosquir i es va descobrir l'estafa, però ja no es podia fer res.

Les setmanes següents van ser força dures, mentre l'empresa decidia com procedir. Tenia a favor el suport de la seva superior directa, però la ràbia per haver caigut als enganys d'un home "amb accent peruà", assegura, era encara més gran. Aquella mateixa nit, en acabar el seu torn, va anar als Mossos d'Esquadra per denunciar. Li van demanar un justificant de la seva cap per haver-hi diners sostrets de la companyia. Va tornar l'endemà amb el document i va formalitzar la demanda per aquest vishing que en altres establiments de la capital catalana ha arribat a fer-se amb més de 15.000 euros dels treballadors o del mateix negoci.

Recomanacions per aquesta estafa cada cop més freqüent a Barcelona

En aquesta modalitat de vishing, la policia recomana sempre desconfiar de qualsevol trucada que es rebi, sigui per telèfon o per missatge de veu a qualsevol aplicació de missatgeria instantània. Per molt real que sembli la informació donada, a la qual s'inclouen fins i tot dades personals, mai no s'ha de realitzar cap pagament abans de confirmar realment que no es tracta d'una trampa, comprovant primer amb els responsables o amos del negoci, per molt assetjament telefònic a què se'l sotmeti. Malgrat això, en molts casos és complicat i la urgència amb què exigeixen els pagaments pot fer dubtar la víctima, especialment si creu que pot repercutir negativament en un company de feina.