Banksy, un dels artistes urbans més coneguts i alhora desconeguts, basa la seva carrera en la subversió i els límits de l'art, una guerra particular contra el sistema que imprimeix a les parets de moltes capitals del món. La seva popularitat ha fet que també les seves obres tinguin un gran valor en el mercat i que, tot i que ell sembla que en sigui l'antítesi, el capitalisme també ha trobat amb els gargots i idees de Banksy el negoci. I quan hi ha diners, hi ha espavilats que volen fer-ne sense treballar massa. És el que en el cas Cartró els Mossos d'Esquadra han descobert. Un home que aprofitant unes còpies que feia una parella de joves artistes de Saragossa s'ha fet d'or, fins que la policia catalana, els agents de la Unitat Central de Patrimoni Històric de la DIC han detectat el pastís.
Agents d'aquesta unitat fan tasques de ciberpatrullatge i de control del mercat de l'art, sobretot, quan hi ha subhastes. Va ser en aquesta batuda digital que, el juliol de 2023, van detectar la venda de diferents d’obres atribuïdes a l’artista Banksy a plataformes en línia, sales de subhasta i antiquaris. Els agents van veure que les obres no semblaven reals i van intentar esbrinar d'on sortien. Durant aquesta investigació es van poder intervenir nou obres, algunes que ja havien estat venudes i altres que estaven en dipòsit, i van poder aclarir d'on sortien.
El mes de desembre de 2023 es va fer inspecció de l’activitat del taller punt de creació de les obres. Un pis de la ciutat de Saragossa era el lloc des d’on una parella de joves seguidors de l’art urbà de Banksy i amb problemes econòmics, creaven les obres sobre cartons a les que afegien complements gràfics que les feien més atractives. Aquesta parella tenia ginys per fer les obres d'art, que les posaven a la venda a preus no Però aquí intervé una tercera persona, un espavilat. Veient que les obres tenien gràcia, que estaven ben fetes, va idear un pla per falsificar certificats d'autenticitat i va començar el seu particular negoci.
Es tracta d'una persona amb coneixements del funcionament del mercat de l’obra gràfica i la seva distribució. Va introduir al mercat un producte gens habitual, però exitós, afegint-li algun complement que generés més engany com segells i adhesius de la marca Banksy. Va trobar la complicitat d'una empresa distribuïdora i van elaborar un tipus de certificats que de manera individualitzada indicaven que l’obra havia estat creada per la mà de l’artista dins del projecte Dismaland. Les obres i els certificats, tal com va acreditar l'empresa Pest Control, únic organisme oficial que autentifica obres de Banksy, eren falses 100%. Els dos joves de Saragossa, sense saber-ho, creaven material que aquest espavilat col·locava com a real al mercat, cobrant grans quantitats de diners. Es tracta d'un home del món de l’art i que s’hi dedica des de fa anys. Hi ha un segon investigat, també relacionat amb el món de l'art, que col·laborava amb l'estafa.
Segons els Mossos d'Esquadra, s'han pogut acreditar 25 vendes d'obres falses de Banksy, a l'Estat, però també fora. A Alemanya, Suïssa, Estats Units i Escòcia. Algunes d'aquestes obres, de petit format, la majoria eren uns cartons de mida A4, es venien per 1.500 euros. La policia catalana creu que hi pot haver més víctimes. La investigació segueix oberta.
Obres del projecte Dismaland de Banksy
Les obres que es van col·locar al mercat simulant que eren reals formaven part, suposadament, d'una col·lecció que l'artista urbà Banksy va entre el 22 d'agost i el 27 de setembre de 2015 i que va batejar com a Dismaland, un parc d'atraccions reivindicatiu a Somerset, al Regne Unit.
Durant aquesta performance, Banksy va deixar amagats entre altres obres algunes de les seves creacions. Alguns dels assistents es van poder emportar obres reals de Banksy i era, amb aquesta fantasia, que l'estafador intentava enganyar als seus clients. Asseguraven que eren obres de Banksy, adjuntant les entrades en aquest espai, i fent creure que les obres havien estat trobades a Dismaland. Amb les entrades i el certificat d'autenticitat, tot falsificat, aconseguien fer creure que les obres eren reals i que podien tenir un valor de 1.500 euros. Poc s'ho pensaven que eren reproduccions que feien dos joves en un pis de Saragossa i que es veien per menys de 50 euros com a souvenir.