El 23 de juny del 2021, John McAfee, creador de l'antivirus més conegut del món, va suïcidar-se en una cel·la de la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires, on feia mesos que esperava a ser extradit als Estats Units per ser jutjat pels delictes d'estafa i evasió d'impostos. La seva mort va generar un gran renou, sobretot per les afirmacions de la seva dona, Janice McAfee, qui va dubtar des d'un primer moment que el seu marit s'hagués llevat la vida ell mateix, i apuntava a un presumpte encobriment per fer-lo desaparèixer. Dos anys més tard, la causa continua oberta, i el cos de McAfee, en una cambra refrigerada de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, al soterrani de la Ciutat de la Justícia de Barcelona

"Quan un cos fa tant de temps que és al dipòsit, acostuma a ser perquè no està identificat", ha assenyalat Eneko Barbería, director de l'Institut de Medicina Legal i responsable de la morgue on roman el cadàver de McAfee, en declaracions a elDiario.es. "No recordo un cas similar". Per altra banda, nega qualsevol teoria de conspiració que hagi pogut sorgir durant aquest temps. "És un cas molt clar i bàsic; nosaltres no tenim gens d'interès a mantenir un cos aquí durant tant de temps". 

La causa continua oberta 

El jutjat de Martorell que investigava el suïcidi de John McAfee es va negar a autoritzar una segona autòpsia, com demanava la vídua del magnat informàtic. El seu advocat, Javier Villalba, va presentar un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de Barcelona que continua en tràmit des de febrer de 2022. Fins que no s'hagi executat aquest recurs, la justícia catalana no podrà dictaminar sentència sobre el cas, i tampoc es pot autoritzar la repatriació del cos pel seu enterrament als Estats Units. 

La mort de John McAfee va posar fi a una vida plena de topades amb la justícia, arribant a ser un pròfug de la llei a diversos països, com Belize, on estava acusat d'homicidi. A Catalunya havia arribat a mitjans del 2020, i residia en un hotel tancat al públic de Cambrils, al Baix Camp, on gestionava una granja de criptomonedes. De fet, aquesta granja és la que hauria fet servir per blanquejar diners, i la fiscalia federal de Manhattan l'acusava de no haver declarat impostos i haver amagat actius entre els anys 2014 i 2018.