Plataformes com Netflix, Amazon Prime Video i HBO Max, aprofiten la tirada de casos criminals per realitzar documentals fraccionats en temporades com les sèries des de fa temps.
Casos com el de Marta del Castillo o les nenes d'Alcàsser han acaparat totes les mirades en streaming. I un altre dels que ara estan reclamant la veritat és el cas de Rocío Wanninkhof, la jove de 19 anys assassinada a Mijas, Màlaga, el 1999.
Dolores Vázquez, l'altra víctima del cas Wanninkhoff
El seguiment de la premsa i la morbositat del cas, que implicava l'exparella de la mare de la víctima, Dolores Vázquez, la va acabar portant a la presó durant gairebé dos anys per negligències diverses en la investigació i el judici.
Ara, la falsament acusada ha trencat el seu silenci al documental de HBO Max Dolores: la veritat sobre el cas Wanninkhoff, on ha obert el calaix dels records en un intent de demostrar l'altra part del crim que li ha arruïnat la vida malgrat no haver estat implicada.
Acusada falsament i passant 519 dies a la presó
El 7 de setembre de 2000, gairebé un any després de l'assassinat, va començar el martiri de Dolores Vázquez, exparella de la mare de Rocío Wanninkhof, Alicia Hornos.
Va ser detinguda enmig d'una turba que li cridava "assassina" davant de casa seva i va ser imputada perquè la policia considerava que el crim l'havia comès algú proper a la família.
El judici irregular, en el qual un jurat popular la va sentenciar més per la pressió mediàtica que va forjar d'ella una imatge de "lesbiana perversa", que per les proves, la van condemnar a 15 anys de presó i va passar entre reixes 519 dies de la seva vida.
Salvada per l'assassinat de Sonia Carabantes
No va ser fins a l'assassinat de Sonia Carabantes el 2003 a Coín, a prop de Mijas, quan es va descobrir que Vázquez no era la culpable, sinó que el veritable assassí era Tony King, un britànic amb antecedents per delictes sexuals.
Va ser la seva esposa qui el va denunciar i després d'acarar de nou les mostres de l'ADN, es va demostrar que les restes trobades al cos de la Rocío coincidien amb els trobats sota les ungles de la Sonia.
Però va haver d'arribar 2005 perquè la Dolores quedés totalment exculpada del crim, encara que el malson no acaba ni ha acabat, segueix allà.
"Encara estic esperant que algú em doni un perdó, alguna cosa", explica davant de les càmeres en el docusèrie Dolores: la verdad sobre el caso Wanninkhoff, entrevistada per Toñi Moreno.
La reacció de Belén Esteban al documental d'HBO Max
Una de les reaccions sobre la sèrie més sonades ha estat la de Belén Esteban, que ha explicat a Sálvame: "Vaig parlar amb ella per telèfon durant 20 minuts, però el que vam dir queda entre nosaltres. M'ha semblat una dona tranquil·la, encara que ella i les seves germanes han patit moltíssim."
Segons el seu testimoni, en 1999 Vázquez es guanyava bé la vida com a directora d'un hotel de Marbella i ara, que resideix en el seu natal Betanzos, A Coruña, després d'haver viscut un temps a Anglaterra, tot just arriba a fi de mes.
Viure amb una pensió de 400 euros
L'Esteban, indignada, detallava la situació de la Dolores, que "té la paga bàsica de 400 euros per haver-se cuidat de la seva mare i va haver de vendre la seva casa per pagar a advocats i procuradors. Em sembla malament tot el que ha passat en aquest cas, però el pitjor és que ningú, ni fiscal, ni jutge, ni jurat, ni ministre, no hagin tingut una paraula de penediment. Jo crec que ja és hora que algú li demani perdó".
Ni perdó ni indemnització pels 17 mesos de presó: marcada com la "lesbiana perversa" pels mitjans, sense feina i en tractament psicològic, el 2006 va iniciar la seva batalla contra l'Estat i va reclamar 4 milions d'euros, que se li van denegar, arribant a exigir-li que pagués el cost del procediment.