Cop dels Mossos i de la Policia Nacional contra dues organitzacions criminals que tenien actives, arreu de Catalunya, onze cases prostíbul amb dones que enganyaven als seus països d'origen, a Sud-amèrica, i que quan arribaven al nostre país les obligaven a prostituir-se a canvi de molt pocs diners. A més, les dones havien de pagar un deute que no havien acceptat i que feia gairebé impossible poder sortir d'aquest circuit criminal de sexe de pagament i drogues.

 

El passat 17 de juny, en una operació policial coordinada entre la policia espanyola i els Mossos d'Esquadra, es van fer entrades en aquests pisos i també a les cases dels líders d'aquestes dues organitzacions criminals i es van detenir una vintena de persones. Vuit dels principals investigats, dels dos clans i també els captadors de les noies, han ingressat a la presó. L'operatiu, liderat per especialistes del Grup de Tràfic d'Éssers Humans de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos i agents del Grupo I de la UCRIF de la Brigada Provincial d’Estrangeria i Fronteres de Barcelona de la Policia Nacional, ha permès també alliberar sis dones que estaven segrestades en aquestes cases prostíbul.

Les persones que controlaven aquests locals a Manresa, (Bages), Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, Begur, Palamós, i Pals (Baix Empordà), Dosrius (Maresme), Granollers (Vallès Oriental), Sitges (Garraf), Castelldefels (Baix Llobregat), Sabadell i Terrassa (Vallès Occidental) i Vic (Osona), formaven part d'una organització criminal de nacionalitat brasilera i d'un clan familiar de nacionalitat espanyola amb ramificacions en diversos municipis de Catalunya, que ja havien estat detinguts l'any 2023 per explotació sexual —la branca catalana la lidera una dona, ara a presó, de 55 anys, que antigament s'havia dedicat a la prostitució i ara ha creat, suposadament, aquesta xarxa, segons ha pogut saber ElCaso.cat.

Les dues organitzacions, segons han pogut acreditar els investigadors al jutjat de Manresa que ha tutelat la investigació, mantenien una estreta col·laboració per a la captació, enganyant-les, de les noies des de països de Sud-amèrica, i també per a la gestió dels pisos convertits en cases de barrets. Movien les dones pels diversos municipis per anar canviant l'oferta que oferien, que també publicitaven en anuncis a internet.

Pisos a ple rendiment

A més, tal com ha explicat el cap de la investigació dels Mossos, el sotsinspector Moreno, els pisos funcionaven a ple rendiment, amb més de cent homes entrant i sortint durant una de les vigilàncies que van fer. L'investigador de la policia catalana també ha detallat que els arrestats oferien tarifes molt barates per generar més demanda, amb preus, ha assegurat, "low cost", de 20 euros per 10 minuts. Aquesta tècnica permet molta més rotació, rebaixa el nivell de l'oferta, emmarcant els clients en un món més lumpen, i alhora sense un cost directe per a l'organització criminal: les dones explotades cobren gairebé el mateix —els percentatges que es queden els líders de l'entramat criminal són altíssims— i no tenen cap més opció que acceptar les condicions dels seus captors.

La investigació es va iniciar a finals d’octubre de 2025, després que professionals sanitaris d’un centre hospitalari de Sabadell detectessin indicadors compatibles amb una possible situació de tràfic d’éssers humans en una dona jove. El cas es va posar en coneixement del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d’Esquadra de Sabadell, que va fer una primera valoració i va traslladar la informació als analistes de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC). A partir d’aquell primer indici, i després de contrastar la informació inicial, es va constituir un equip conjunt d’investigació entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, que també tenia una investigació en marxa.

La investigació ha permès aclarir com funcionaven aquestes dues organitzacions, una d'arrel estatal i l'altra amb persones estrangeres, del Brasil, i com aconseguien que arribessin dones per ser explotades en aquests pisos i, alhora, com mantenien col·laboració entre elles per moure les dones i mantenir actius els diversos prostíbuls repartits per la zona metropolitana i les comarques de Girona, tal com ha detallat Marcos Gómez, l'inspector en cap de la UCRIF a Barcelona. Fins ara no s'havien detectat dues organitzacions diferenciades que col·laboressin per enfortir el seu negoci. Els brasilers s'encarregaven de portar les noies fins aquí i la branca que liderava aquesta dona catalana gestionava la major part de la logística, tenia els seus propis prostíbuls i també n'havien muntat de conjunts, que coordinaven i vigilaven les dues bandes criminals.

Captaven les dones a l'estranger

L’organització captava dones vulnerables als seus països d’origen mitjançant falses ofertes de feina. Un cop les dones arribaven a l’Estat, la xarxa els imposava deutes elevats i les sotmetia a explotació sexual en pisos gestionats de manera coordinada. Segons els investigadors, la trama tenia una estructura jerarquitzada i estable, amb repartiment de funcions, control sobre les víctimes, vigilància, gestió econòmica i mobilitat entre diferents immobles. Algunes de les dones que han pogut ser alliberades han explicat que estaven sota règim de clausura en els pisos, tot el dia a disposició dels clients, i només tenien permís per sortir una o dues hores al dia, si havien treballat i facturat. Vivien als mateixos pisos, en condicions deplorables, sota amenaces i un règim de terror.

Durant la investigació, els agents van practicar declaracions a víctimes, vigilàncies i videovigilàncies, identificacions de telèfons i vehicles, comprovacions de contractes de lloguer i subministraments, anàlisi d’anuncis sexuals en portals especialitzats i estudis de moviments econòmics, incloses remeses de diners a l’estranger i indicis de blanqueig de capitals, per a lligar bé la relació entre tots els pisos intervinguts i acreditar al jutjat de Manresa que actuaven de manera coordinada.

Cinc pisos clausurats judicialment

La fase final de l’operació es va dur a terme el 17 de juny amb una quinzena d'entrades i escorcolls. Onze dels immobles escorcollats eren cases prostíbul on s’exercia la prostitució, mentre que la resta eren domicilis vinculats a la xarxa, segons han explicat fonts de la investigació. El dispositiu va acabar amb 23 persones detingudes, quinze dones i vuit homes. Una de les detencions es va fer a Jaén i dues més a Madrid. A més, els agents van identificar 53 dones que en aquell moment exercien la prostitució en els immobles investigats. Durant la investigació s'han pogut alliberar sis dones i oferir-los protecció. Durant les entrades i escorcolls, els investigadors van intervenir més de 200.000 euros en efectiu, documentació d’interès per a la causa, substàncies estupefaents i tres vehicles d’alta gamma. El jutge també va ordenar precintar cinc de les cases que servien de prostíbuls per evitar que l'organització mantingui l'activitat.

La investigació conjunta entre els Mossos i la Policia Nacional l'ha tutelat el jutjat de violència de gènere, que és el primer cop que fa una investigació contra el tràfic d'éssers humans, després d'un canvi de competències recent. Després de ser entregada la vintena de detinguts, es van enviar a presó cinc dones i tres homes, de les dues organitzacions i també dels captadors, els que s'encarregaven d'enganyar les dones en origen per tal que vinguessin fins a l’Estat i poder-les explotar.

Ha passat alguna cosa que encara no surt a EL CASO?
Avisa'ns des d'aquí