Un virus desperta després d'hivernar durant 48.500 anys al permafrost siberià de Rússia. A aquesta capa de sòl permanentment congelat, que es pot trobar també al Canadà, Alaska, Groenlàndia, Tibet o Noruega, hi havia amagat no un sinó set virus que han estat reviscuts en un laboratori de la Unversitat de Aix-Marsella, a França. La pandèmia, amb l'impacte mundial que ha tingut la Covid-19, fa que aquest descobriment en pro de la investigació per trobar possibles causes a mitjà i llarg termini del canvi climàtic, es consideri a nivell social com una amenaça. No obstant això, el pandovirus trobat només infecta organismes unicel·lulars, és a dir, amebes, però no hi ha un contagi transversal cap a plantes o animals.
El gel s'està descongelant i és necessari estudiar els possibles virus prehistòrics
Tot i els efectes de la pandèmia, aquesta recerca realitzada a França no és més que una forma de prevenir possibles i futures pandèmies i epidèmies si el gel continua fonent-se a la velocitat actual. Això podria deixar en llibertat nous organismes que generarien algun tipus d'impacte a la natura i, fins i tot, a l'ésser humà. L'estudi pretén, precisament, evitar-ho amb les investigacions de virus prehistòrics que van evolucionar en microsistemes ara extints. Aquesta variable provocaria una nova manera de comportar-se que seria impredictible: una clara amenaça per la salut pública si conserven la capacitat infecciosa en animals. La preparació és clau, especialment amb l'augment anual de temperatures a gairebé tot el planeta.
No s'ha de patir, però. Jean-Michel Claverie de la Universitat de Aix-Marsella ha explicat que el virus descongelat és de fa més de 48.500 anys (cosa que el converteix en el més antic que ha tornat a la vida). Aquest és un tipus de pandovirus, extret del permafrost a 16 metres de profunditat d'un llac de Yakutia, a Rússia. La pandèmia ha posat la pell de gallina davant noves troballes com aquesta. "És legítim reflexionar sobre el risc de partícules virals antigues que encara romanen infeccioses i que podrien tornar a la circulació a causa de la fosa del permafrost", ha sentenciat Claverie després d'informar del nou organisme mil·lenari que ha despertat.
Epidèmies a Sibèria: quan es fon el permafrost
La descongelació de terra congelat fa milers d'anys comporta l'alliberament de microorganismes, alguns d'ells infecciosos, que estaven hivernant sota el gel siberià i d'altres parts de l'esfera àrtica o el Himàlaia. Aquesta zona recòndita de la Federació Russa, va patir el 2016 una epidèmia al fondre's la capa congelada del terra. Després de 75 anys sense àntrax, el desgel va provocar que s'alliberessin espores de Bacillus anthracis que van incorporar-se a la cadena tròfica. Això va provocar que retornés la malaltia eradicada a tot el país i morís un nen de 12 anys, a més de infectar-se més d'una vintena de persones a Yamalo Nenets (Sibèria, Rússia), a uns 2.000 kilòmetres al nord-est de Moscou. També van perdre la vida uns 2.300 rens, que van ser els principals portadors del virus.
Aquest exemple de 2016 ha tornat a cobrar vida. Tot i que en un article publicat a Global Health Action el 2011, Boris A. Revich i Marina A. Podolnaya, ja van alertar de les conseqüències víriques de la descongelació del permafrost. "Podria tornar els vectors d'algunes epidèmies mortíferes dels segles XVIII i XIX, sobretot prop dels cementiris on van enterrar-se les víctimes", van assegurar. Per tot això, sembla imprescindible, de forma molt controlada, la recerca i descongelació d'alguns dels organismes per prevenir noves epidèmies o pandèmies provocades, directa o indirectament, pel canvi climàtic i l'escalfament global.