El passat 19 de gener els Mossos d’Esquadra van explotar un llarg i complicat cas d’estafes, el ‘cas Últim’. L’ARRO de la regió policial Metro Sud va tirar a terra la porta de la casa on vivia Tomás Sánchez Pacheco, un conegut estafador de 45 anys, i Vicente, la seva mà dreta, de 52 anys. Vivien junts a Sitges, sense un gran tren de vida ni ostentació, però amagant-se de la policia que feia mesos, des de l’agost, que anaven darrere seu per 18 estafes en lloguer de pisos i oficines, lloguer de material informàtic i electrònic i la creació de consultes per metges privats al centre de Barcelona. Després de ser arrestat, Tomás Sánchez ha ingressat a presó i el seu lloctinent ha quedat en llibertat amb càrrecs. Segons els càlculs dels Mossos, el grup que liderava aquest veterà estafador ha arribat a ensarronar 102.842 euros entre l’impagament dels lloguers, la venda d’aparells informàtics i electrònics i l’avançament de diners per part dels metges que de bona fe volien instal·lar-se a les oficines que la banda deia estar equipant. L’inspector Israel Garcia de la Llave, sotscap de l’Àrea d’Investigació Criminal de la regió de Barcelona ha explicat a ElCaso.cat que l’estafa hauria pogut ascendir a més diners si no haguessin frustrat, durant la investigació, una operació que Tomás Sánchez volia fer per llogar una planta sencera en un gran edifici del centre de la capital de Catalunya que hauria comportat pèrdues a la propietat per més de 400.000 euros.

A més de Tomàs i Vicente, els Mossos també han denunciat tres persones més, dos homes i una dona, d’entre 23 i 33 anys, que també formaven part de tota l’enganyifa orquestrada per la banda, i que es dedicaven a fer tots els papers de l’auca per donar versemblança a les estafes que perpetraven els dos homes. Per enredar a metges per oferir-los els seus serveis i que s’instal·lessin als locals que volien posar en marxa, els dos estafadors es feien passar per metges, un paper que tenien molt desenvolupat, sent coneixedors de l’argot mèdic, i també feien servir els altres investigats per fer-los passar per altres metges, per secretaris o per transportistes, per dotar les estafes de més contingut i aconseguir la confiança dels propietaris de les empreses que eren estafades

Llogaven oficines i pisos i no pagaven

El modus operandi de Tomàs i Vicente era sempre molt semblant. L’objectiu dels estafadors consistia a guanyar-se la confiança d’empreses immobiliàries per llogar pisos -que després rellogaven- o despatxos -per instal·lar-hi després consultes mèdiques- però sense fer front als pagaments. També sabien que podien obtenir diners fent una estafa semblant però amb el lloguer de material electrònic i informàtic, que després revenien.

 

Fent-se passar per metge ensarronava als propietaris dels locals que volia llogar, ordenant les transferències que li demanaven, per les fiances i els mesos d’avançat, però després d’entregar els comprovants, les anul·lava. D’aquesta manera, aconseguia els contractes sense pagar, generant pèrdues als propietaris. En algunes ocasions, fins i tot, estafava també a doctors que els oferia instal·lar-se als locals que havien llogat demanant pagaments concrets quan s’anaven avançant amb les adequacions dels locals. Els hi feia pagar petites quantitats de diners per instal·lar l’ADSL, per exemple, instal·lacions que mai arribava a fer.

Des del mes d’agost que el grup d’Estafes de l’AIC de Barcelona que seguia a Tomàs Sánchez Pacheco i a la seva gent. Si bé els tenia controlats, no es volia detenir-lo només per un cas, i es van fer seguiments i escoltes per poder acreditar que es tractava d’una banda criminal organitzada que treballava de manera coordinada i amb un modus operandi entrenat. Durant la investigació els presumptes delinqüents van seguir amb el seu negoci, sense saber que els Mossos els hi tenien el peu al coll. La policia va frustar una estafa que hagués comportat unes pèrdues per valor de més de 400.000 euros als propietaris d’una finca del centre de Barcelona

El cap de la banda va intentar llogar una primera planta d’un important edifici de la capital de Catalunya amb la intenció d’instal·lar-hi una consulta mèdica. Per guanyar-se la confiança dels propietaris hi va enviar la seva secretària, que mentre estaven negociant, ja estava a les oficines per fer sensació de seriositat de l’empresa de Tomàs Sánchez. Altres de les estafes s’havien fet en pisos on vivien els mateixos integrants de la banda o que també rellogaven a altres famílies per viure. Els investigadors també han detectat que havien ensarronat a empreses de publicitat que li feien productes de marxandatge, que ajudaven també a fer encara més gran la pilota.

Els Mossos van alertar a la propietat i van frustrar el contracte, evitant una nova estafa. Finalment, es va decidir entrar a casa dels estafadors aquest passat 19 de gener.

Vivien de les estafes

La parella vivia en una casa de Sitges, al Garraf, sense massa luxes. Els diners que treien de les estafes no els donava per molt ni per aconseguir un tren de vida massa exagerat. Tal com expliquen els investigadors que han seguit durant mesos als dos homes que estaven al capdamunt de l’organització, els diners que anaven obtenint de les estafes les feien servir per viure. Tenien molta mobilitat per tot l’Estat espanyol i ara feia alguns mesos que estaven a la zona del Garraf i treballant sobretot a Barcelona ciutat amb la intenció de fer grossa la pilota i després, si eren detectats, escapar, com ja havien fet en altres punts d’Espanya.

Ultim 002

Imatge de Tomàs Sánchez, en un dels seguiments dels Mossos d'Esquadra / CME

Els investigadors celebren que després de la llarga investigació i d’una explotació reeixida, el jutge que va rebre Tomàs Sànchez en va ordenar el seu ingrés a presó de manera preventiva, un fet que no és habitual amb aquest tipus d’estafa. Cal recordar que a l’ara detingut li consten quatre antecedents per part del cos de Mossos d’Esquadra i onze més entre Guàrdia Civil i Policia Nacional, per estafes de característiques similars. Tots sumats, els altres integrants de la banda sumen nou antecedents dels tres cossos policials, també per fets similars.