Dominique Pelicot ha estat declarat culpable aquest dijous pel Tribunal Penal d'Avinyó d'haver drogat i violat la seva exdona, Gisèle, durant més d'una dècada. Pelicot, de 72 anys, ha rebut la pena màxima per a aquests casos, és a dir, 20 anys de presó. Juntament amb ell, també han estat condemnats els 50 homes que va convidar a casa seva per mantenir relacions sexuals amb la que llavors era la seva parella des de feia mig segle, que jeia inconscient al llit matrimonial, drogada prèviament i aliena a tots els abusos als quals l'estava sotmetent.
El judici, que va començar el passat mes de setembre, s'ha convertit en un dels més mediàtics i impactants dels darrers anys. A banda de la gravetat del cas, una macroviolació que es va allargar des del 2011 fins al 2020, també ha cridat l'atenció que la víctima, Gisèle Pelicot, demanés que es fes a porta oberta, asseverant que la vergonya havia de "canviar de bàndol". Per entendre aquest judici històric i la sentència que ha comportat, hem de tenir en compte una sèrie de claus.
Les claus per a entendre la sentència del cas Pelicot
En primer lloc, hem de recordar la duració d'aquest judici: quinze setmanes, des del 2 de setembre fins a aquest 16 de desembre. Quinze setmanes durant les quals han passat pel banc dels acusats 51 homes, incloent-hi l'acusat principal, Dominique Pelicot, d'edats -el més jove té 27 anys, i el més gran, 74- i de contextos i classes socials de tota mena -n'hi ha que són bombers, infermers, militars, camioners, però també jubilats-. D'aquestes 51 persones, només setze han demanat disculpes a la víctima i un d'ells continua negant la seva participació, malgrat l'existència de vídeos en els quals es veu clarament que ell també va violar Gisèle.
Pel que fa a Dominique Pelicot, ha admès els fets, ha demanat perdó a la seva exdona i als fills que tenen en comú i fins i tot ha arribat al punt de destacar el "coratge" que ha exhibit Gisèle al llarg de tot el procés. I és que no deu ser fàcil enfrontar-se a la realitat que el teu marit, amb qui has compartit els darrers 50 anys de la teva vida, ha estat abusant de tu sistemàticament, en companyia de desenes d'homes desconeguts -hi ha, almenys 21 sospitosos més sense identificar- amb els quals havia contactat per Internet i convidat a casa teva, donant-los via lliure per fer amb tu el que volguessin, amb l'única condició de deixar que els gravés. Tots aquests homes tenen família, fills, parelles i estaven perfectament integrats en la societat, lluny del perfil de violador desequilibrat que viu en l'imaginari col·lectiu. Fins i tot Dominique Pelicot va ser descrit per la seva exdona com una persona "genial", bon marit, pare i avi.
Entre la cinquantena d'homes declarats culpables aquest dijous, destaca la figura de Jean-Pierre M., considerat el "deixeble" de Pelicot; és l'únic dels condemnats que no va violar Gisèle, sinó a la seva pròpia dona, fent ús dels mateixos ansiolítics que emprava Pelicot per incapacitar la seva dona. De fet, Pelicot va participar de les agressions sexuals a la dona del seu aprenent a la qual van gravar i fotografiar mentre n'abusaven, almenys, en dotze ocasions, com feien amb Gisèle.
Tot es va descobrir per un delicte sexual aliè a les violacions
Durant més de deu anys, els més de 50 homes involucrats van mantenir aquestes macroviolacions sistemàtiques en secret. No obstant això, els impulsos sexuals de Pelicot els ha acabat costant la llibertat a tots els identificats. I és que el setembre del 2020, la policia francesa el va enxampar per gravar sota la faldilla d'una dona en un supermercat. Durant el buidatge del seu ordinador, els agents no donaven crèdit: hi havia milers de vídeos i fotografies que immortalitzaven Pelicot i desenes d'homes més mentre violaven Gisèle.
La mateixa Gisèle no en sabia res, d'aquestes agressions. Quan la van cridar a comissaria i li van ensenyar els arxius, en un primer moment no es va reconèixer. Després d'això, no va compartir espai amb el seu exmarit fins al començament del judici, setembre passat. I, malgrat l'abismal xoc que tot plegat li va provocar, Gisèle s'ha mostrat resilient i amb una determinació admirable. Ha decidit prescindir de l'anonimat i obrir les portes del tribunal als periodistes, tot i que no hi ha cap fotografia del seu exmarit, Dominique. Al tancament del judici, Gisèle ha tornat a adoptar el seu nom de soltera, viu allunyada de Mazan i acudeix periòdicament a una psiquiatra per processar el trauma, tot i que no pren medicaments; es nega a ingerir cap mena de substància.
🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!