Important cop policial als narcopisos del Raval de Barcelona. Un equip d’investigació conjunt format per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona i dels Mossos d’Esquadra han arribat a poder posar nom i cara a un dels homes més forts d’aquest tipus de pisos que es dediquen a la venda, al detall, de droga a ionquis del barri. Petites quantitats de droga -cocaïna, heroïna i crac- en porcions de 5 euros que aconsegueixen demanant o fent furts.
Al delicte de salut pública, s’hi ha de sumar un problema greu de convivència als blocs on hi ha narcopisos pel soroll, baralles i activitat que generen els clients, les 24 hores del dia. Combatre aquests pisos s’ha convertit en una prioritat de la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb investigacions exprés, que en un mes aconsegueixen que els jutges els autoritzin a desmantellar-lo, com també amb investigacions més profundes, com aquesta que ElCaso.cat n’ha coneguts els detalls, el cas Chaca.
Els investigadors, gràcies a la col·laboració ciutadana i a la proximitat dels agents, que estan en contacte directe amb els veïns que més pateixen els problemes d’incivisme i d’inseguretat que generen aquests punts de venda i consum de droga, van anar tancant el cercle sobre el famós Chaca. Tothom en parlava. Els “torners”, les persones que s’encarreguen de fer la gestió ordinària dels pisos i de vendre la droga als clients, parlaven d’un tal Chaca i els veïns van donar detalls que coincidien en tots els pisos que estaven investigant. La feina dels agents especialistes en Salut Pública dels dos cossos policials van aconseguir saber qui era. No era conegut de la policia, no tenia antecedents ni havia estat abans investigat per delictes d’aquest tipus.
El control dels narcopisos del Raval i el cas Chaca
Sempre feia el mateix, es movia en patinet i s’encarregava d’anar als pisos que ell controlava o als nous, als que obria. Portava dos escortes, d’avançada, que vigilaven que els carrers estiguessin nets i que la policia no tingués vigilats els pisos. Els comandaments de la comissaria de Ciutat Vella de la Guàrdia Urbana han explicat a ElCaso.cat que l’home feia vida normal, després de portar la filla a l’escola, si calia, es desplaçava als pisos que controlava per si havia de solucionar problemes. Tal com si el gerent d’una empresa de pisos turístics es tractés, ell mateix, sí que amb mesures d’autoprotecció, contractava els operaris, amb el seu nom real, per arreglar el timbre o les portes, si calia, dels pisos que feien servir de punts de venda i distribució.
Aquesta investigació ha permès desmuntar sis narcopisos, tots a la corona central del Raval, i també dos magatzems i pisos on vivien els detinguts, també el Chaca. Però la singularitat d’aquesta investigació, que ha acabat amb més d’una desena de detinguts, és que s’ha tocat os, no només s’han tancat pisos de venda i distribució. Els agents del Grup de Delinqüència Urbana (GDU) de la comissaria de Ciutat Vella i de la Unitat d’Investigació de la Guàrdia Urbana i l’Àrea Regional d’Investigació de Barcelona dels Mossos d’Esquadra han pogut atacar les tres escales de l’entramat que liderava el Chaca.
Per sota d’ell, com a segon esglaó, els investigadors han pogut situar dues persones que s’encarregaven de posar a punt els pisos -càmeres de seguretat, internet, portes fortificades…- i també buscar els testaferros per llogar els pisos -pagaven la fiança i al cap de 2-3 mesos els abandonaven, i obrien un nou pis-. Al darrer tram, en el tercer esglaó, els investigadors situen els “torners”, persones, alguns dominicans i altres d’altres nacionalitats, que feien els torns per mantenir oberts els narcopisos. Són l’escala més baixa, alguns també amb problemes amb les drogues, i que cobren, tal com s’ha pogut saber d’altres investigacions, uns 1.400 euros al mes.
Ruta dels narcopisos: recollir diners i entregar droga
Durant les vigilàncies que s’han fet per aclarir qui era el Chaca i com tenia la xarxa de narcopisos organitzada, els agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra també han pogut saber com es distribuïa la droga pels diversos punts. Un dels homes del Chaca, amb patinet, feia la ruta entre els pisos, recollia els diners, li deien què necessitava, i acabava la ruta en un pis que servia de magatzem, on tornava a iniciar la ruta per repartir la droga. I ho tornava a repetir altre cop. Recollir diners, agafar la droga i repartir la droga. En menys d’una hora feia la ruta per tots els narcopisos i tornava al magatzem.
Amb aquest sistema, s’eviten que si la policia entra al pis -“saben que tard o d’hora entrarem”, assegura un dels caporals de la Guàrdia Urbana que ha portat la investigació- no trobi grans quantitats de droga, i eviten, també, que altres bandes criminals els assaltin per fer-se amb la droga. Per defensar-se d’aquests narcoassalts, els responsables del magatzem tenien dues armes de foc, que van poder ser intervingudes durant les entrades judicials en l’explotació del cas, en la fase final de la investigació.
Les entrades, coordinades en dotze pisos, alguns d’ells magatzems de droga i la residència del Chaca, es va fer el passat 21 de desembre, tal com va avançar en aquell moment ElCaso.cat. Es van poder detenir quinze persones, entre elles el Chaca, que va ser arrestat a casa seva, sorprès per l’acció policial, i es va poder requisar mig quilo de droga, 10.000 euros en efectiu, dos vehicles i dues armes de foc. Tot i haver desmantellat els sis pisos que servien de punts de venda i consum de droga, els detinguts van quedar en llibertat amb càrrecs, a l’espera que siguin citats quan arribi el dia del judici. El Chaca es va quedar sense passaport i sense pñoder sortir de l’Estat espanyol, però en llibertat.
Col·laboració entre Guàrdia Urbana i Mossos
Aquesta investigació permet confirmar la bona salut de les relacions entre els especialistes en la lluita contra el narcotràfic a la capital catalana, amb equips d’investigació formats per agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra, que treballen com un sol cos policial, per acabar, no amb la droga, que els comandaments saben que és missió impossible, sinó amb els problemes més greus que genera als veïns que han de conviure amb aquesta xacra.
Els caps de Ciutat Vella celebren la investigació del cas Chaca, en la qual, per primer cop, s’ha disparat més amunt que no només contra un narcopis concret. Al mateix temps, valoren la col·laboració ciutadana que aconsegueixen els agents explotant la proximitat amb els veïns i comerciants amb la Policia de Barri i també els agents de paisà del GDU. Amb tot, però, asseguren que cal mantenir aquesta estratègia per, si bé no acabar amb la droga a Ciutat Vella, sí tenir-la controlada i evitar que el cor de la capital de Catalunya es converteixi en un caos.