Cada cop és més habitual veure a Catalunya persones que denuncien haver estat víctimes de ciberestafes, concretament de tècniques com l'smishing, és a dir, un tipus d'estafa on els ciberdelinqüents envien missatges de text (SMS) fent-se passar per empreses de renom o entitats públiques. La finalitat dels estafadors és enganyar a les seves víctimes per aconseguir que donin informació personal i financera i, d'aquesta manera, accedir als comptes corrents i emportar-se els seus estalvis. Una de les més habituals és quan els delinqüents es fan passar pel banc i informen la víctima que hi ha un pagament pendent d'efectuar, o quan es fan passar per la DGT, dient que tenen una multa pendent de pagar. Els ciberdelinqüents fan una pàgina web idèntica a l'entitat a la qual suplanten i és quan, la víctima, en veure que podria ser real, clica a l'enllaç i cau a la trampa.

 

La policia fa temps que va al darrere d'aquests ciberdelinqüents que, dia rere dia, deixen desenes d'afectats arreu del món, també a Catalunya i, en especial, a les comarques de Barcelona. La Guàrdia Civil, de fet, en un operatiu contra l'smishing, ha detingut catorze persones, acusades de formar part d'una banda criminal que es dedicava a cometre aquest tipus de delicte. La investigació va començar fa dos anys, a principis de 2024, quan els policies van detectar un increment d'estafes comeses amb víctimes a tota Espanya, on, els càrrecs que es feien als comptes corrents, es produïen des de la localitat alacantina de Torrevieja (Baix Segura). Les investigacions van permetre als agents descobrir que estaven davant d'una banda criminal molt jerarquitzada que es dedicava a agafar informació bancària de les seves víctimes i, mitjançant mules, realitzava l'extracció de diners, ja fos en caixers automàtics, en pagaments a botigues o, fins i tot, en casinos. 

Modus operandi 

La banda criminal creava pàgines web fent-se passar per entitats bancàries de renom a Espanya, companyies de telecomunicacions, o per la Direcció General de Tràfic (DGT). A més, enviava missatges de text (SMS) a través de campanyes massives de smishing on enganyava les víctimes. Aquestes, en clicar a l'enllaç de la web, que era idèntic a l'empresa que els estafadors simulaven ser, facilitaven les seves dades personals i bancàries i, posteriorment, els ciberdelinqüents realitzaven les extraccions de diners. 

Operació dividia en tres fases 

La investigació de la Guàrdia Civil va dividir l'operació en tres fases, amb la finalitat d'acabar amb la banda criminal. Els policies, a l'estiu de 2025, van centrar-se en la punta de la piràmide de la banda criminal i van realitzar un escorcoll en un xalet de luxe a Torrevieja, on va localitzar el laboratori on es feien totes les estafes. Els agents van intervenir 65 telèfons mòbils d'última generació, criptomonedes i targetes de prepagament.  En aquesta intervenció els policies van detenir dues persones. 

En paral·lel, des del mes de gener al mes d'octubre, els investigadors van dur a terme la segona fase de la investigació. Els agents es van centrar en un grup d'individus que, ordenats per altres membres de la banda criminal, es dedicaven a fer servir, de manera fraudulenta, les targetes de crèdit. Al mes d'octubre, la Guàrdia Civil va fer una entrada en un segon xalet, també a Torrevieja, on van detenir tres homes, acusats de fer servir les targetes en caixers automàtics, botigues i casinos. 

Finalment, al mes de novembre, es va fer la tercera fase de la investigació, que no només es va fer a Torrevieja, sinó també a altres municipis d'Alacant, Albacete i Eivissa; la Guàrdia Civil va detenir la resta d'integrants de la banda criminal. En total, els investigadors han emmanillat 14 persones —onze homes i tres dones—, d'entre 22 i 52 anys, acusades de ser les suposades autores dels delictes d'estafa continuada, furt, receptació, falsedat documental, pertinença a organització criminal i usurpació de l'estat civil. La policia, però, no ha comunicat la nacionalitat ni els antecedents policials dels individus. 

A més, la Guàrdia Civil ha decomissat un total de 74 telèfons mòbils, 85 targetes SIM, tres ordinadors, dues tauletes, un terminal de punt de venda (TPV), rúters, inhibidors de freqüència, targetes prepagament per valor de 12.000 euros, criptomonedes i altres aparells tecnològics. 

Investigació oberta 

Els investigadors no han tancat el cas d'aquesta banda criminal que, de moment, ha efectuat 986 estafes i ha arribat a emportar-se fins a 200.000 euros de les seves víctimes. La Guàrdia Civil creu ara que les víctimes podrien estar també repartides per tota Europa, en països com Lituània, Xipre, Polònia, França o Grècia. 

🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!