Cada cop més gent espera amb ànsia l'arribada de la darrera setmana de novembre. El Black Friday s'ha convertit en el ritual consumista per excel·lència just abans de les festes de Nadal. Els descomptes que ofereixen tota mena de marques, botigues i comerços electrònics són gairebé irresistibles, i tothom vol aprofitar per comprar els regals per endavant o donar-se un capritx que la resta de l'any pot semblar un malbaratament impensable. No obstant això, se n'ha d'anar amb molt de compte a l'hora de fer aquestes adquisicions, sobretot a Internet, un camp de mines d'estafes i ofertes fraudulentes.
La millor opció per anar a cap segur és anar directament a una botiga física, tot i que els establiments també tenen els seus trucs per fer veure que les rebaixes són més grans del que són en realitat. En tot cas, els darrers temps ha sorgit una nova classe d'estafa, anomenada typosquatting, que afecta únicament les compres que fem a través de pàgines web.
Què és el 'typosquatting'?
Segons la definició oficial de l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), el typosquatting és "un fenomen pel qual un usuari acaba en una pàgina web que no és la que estava cercant pel fet de teclejar malament per error l'URL al seu navegador". Juntament amb aquesta definició, des de l'INCIBE alerten que "els ciberdelinqüents sovint aprofiten aquesta situació per portar l'usuari a una pàgina web maliciosa en reservar dominis semblants als legítims".
A més a més, amb la proliferació dels anuncis a les xarxes socials, sobretot a X (abans Twitter) i Instagram, els estafadors ho tenen més fàcil per arribar a potencials víctimes. Només han de plantar una publicació amb suposades ofertes pel Black Friday, fent veure que són una marca o una botiga online legítima. Normalment, si l'anunci ha cridat l'atenció de l'usuari, aquest no anirà al perfil per comprovar-ne l'autenticitat, la qual cosa juga a favor dels estafadors.
El que passa habitualment és que la víctima clica en l'enllaç que la redirigeix a la suposada pàgina web oficial de la marca en qüestió, i fa la compra pensant que està aprofitant una superoferta. No obstant això, un cop els diners han abandonat el compte bancari de la persona, no arriba cap mail de confirmació, i a la pàgina no hi ha cap adreça de correu electrònic o número de telèfon a través del qual contactar amb atenció al client. Llavors és quan l'usuari s'adona que ha estat víctima d'una estafa.
Com evitar caure en la trampa
Sempre, fins i tot quan estiguem segurs que la pàgina és la correcta, hem de revisar atentament l'enllaç que fan servir. Ens hem de fixar que no hi hagi cap error ortogràfic o lletres estranyes entremig, ja que això és indicatiu que la pàgina és fraudulenta. Si, malgrat tot, hem estat estafats, el que podem fer és trucar immediatament al nostre banc per cancel·lar la targeta amb la qual hem fet la transacció, i demanar que ens facin un reemborsament de l'import pagat, si és possible.
A banda, podem contactar amb la policia per interposar una denúncia, adjuntant captures de pantalla de la pàgina web que ens ha estafat on es vegi l'URL per facilitar el seu rastreig i potencial localització dels criminals.