L'augment de violència entre bandes criminals a Suècia és cada vegada més alarmant. Només aquest setembre han mort una dotzena de persones, moltes menors d'edat; l'última víctima d'aquesta "guerra oberta" entre delinqüents i narcotraficants va ser una dona, morta durant una explosió dijous passat. En un intent per aturar l'onada d'assassinats que assota un dels països més feliços del món, el primer ministre suec, Ulf Kristersson, ha anunciat la mobilització de les Forces Armades. Ha promès actuar "amb tots els recursos necessaris", en un discurs aquest divendres que tenia com a objectiu calmar la creixent preocupació ciutadana.
Els responsables d'aquests atacs són, segons la policia sueca, bandes de narcotraficants i altres grups criminals que durant els últims temps han començat a reclutar membres cada vegada més joves; els donen armes i instruccions per matar membres rivals, en diferents atacs que poden anar des d'execucions fins a atacs amb explosius, que molts cops acaben amb diversos ferits i morts com a danys col·laterals. El que més preocupa als investigadors és la creixent tendència entre els joves d'oferir els seus serveis a aquestes bandes, per la qual cosa els reclutaments continuen a l'alça, malgrat l'augment de detencions.
Possible reforma legal
Des del Govern de Suècia també han anunciat el plantejament d'una reforma legal que permeti una major implicació de l'exèrcit en la lluita que la policia manté contra els criminals des de fa anys, ja que, segons han admès, les normes actuals "no estan dissenyades per guerres de bandes i nens soldat". Ara per ara, la col·laboració de les Forces Armades consistirà a donar suport a la policia en tasques de vigilància, logística i anàlisi, tot i que els detalls concrets de les seves funcions encara no s'han concretat.
Sobre la taula també està l'enduriment de les penes per violar les lleis que prohibeixen l'ús d'armes de foc, més sistemes de seguretat i una recrudescència de les normes de deportació. Els més crítics amb el govern de Kristersson, de centredreta, asseguren que aquestes mesures no resoldran problemes latents com la pobresa infantil i el poc suport econòmic als serveis comunitaris.