La desaparició de Janet Jumillas, veïna de Viladecans de 39 anys i mare de dos fills, es va convertir en un dels casos més impactants i mediàtics de l’àrea metropolitana de Barcelona i aquest dilluns s'ha convertit en un nou capítol de Crims, a TV3, la sèrie de true crime de Carles Porta que repassa la crònica negra de Catalunya. Amb el pas dels anys, el trencaclosques que durant setmanes va desconcertar investigadors i família ha quedat reconstruït gairebé del tot: una desaparició que des del primer moment no quadrava i que va acabar confirmant el pitjor escenari.
Una desaparició que mai va ser voluntària
Janet Jumillas tenia 39 anys i vivia a Viladecans amb la seva mare i els seus dos fills. Estava a l’atur i passava per dificultats econòmiques, però buscava feina i es feia càrrec dels menors amb responsabilitat. Precisament aquest sentit del deure va ser el primer senyal d’alarma: res feia pensar que pogués desaparèixer voluntàriament.
El 13 de març de 2019 va deixar els fills a l’escola a les nou del matí, com cada dia. Els havia d’anar a recollir a la una del migdia, però no s’hi va presentar ni va avisar. Aquell mateix matí es va desplaçar amb el seu Renault Mégane blanc fins a Cornellà de Llobregat, on va fer unes gestions a Hisenda que després es va comprovar que s’havien dut a terme.
A les 11:08 va enviar un missatge al seu nebot de 17 anys, amb qui solia esmorzar, per quedar al cap de mitja hora. Però mai més va donar senyals de vida. Hores més tard, preocupat, el jove va començar a enviar-li missatges de manera insistent. Els familiars també ho van intentar sense èxit. El telèfon de la Janet va continuar rebent missatges fins a les 16:34 de l’endemà, moment en què es va apagar —o algú el va apagar.
Des d’un primer moment, els Mossos d’Esquadra van descartar una fugida voluntària. La seva situació personal, el fet d’haver deixat els fills a l’escola i la manca de moviment bancari reforçaven aquesta hipòtesi. A més, les primeres pistes —com la localització del seu cotxe i restes de sang— van apuntar ràpidament a un escenari violent.
La investigació: una pista de 50 euros
Els Mossos van reconstruir la vida de la Janet fil per randa. Van analitzar el seu entorn, les seves relacions i la seva situació econòmica, marcada per un compte corrent gairebé buit. Cap de les seves exparelles presentava antecedents ni indicis de risc, i la família mai va sospitar d’ells. Una pista aparentment menor va acabar sent clau: un home li devia 50 euros. Aquest detall, corroborat per testimonis, va posar el focus sobre Aitor Garcia P., un home de Cornellà amb qui la víctima mantenia relació.
El dia de la desaparició, Janet el va trucar fins a quatre vegades, des de dos quarts de nou del matí. L’última trucada, a dos quarts d'onze, va durar 54 segons. No hi ha cap registre posterior. Entre gener i març havien intercanviat desenes de trucades, però a partir d’aquell dia, silenci absolut. Per als investigadors, això tenia una explicació clara: la Janet ja era morta i l'Aitor ho sabia. L'havia matat ell.
El principal sospitós
Aitor Garcia P., d’uns 33 anys en aquell moment, era originari del Prat de Llobregat i feia poc que s’havia instal·lat a Cornellà amb la seva parella. Tenia antecedents per drogues, però cap per delictes violents. Havia treballat en diversos oficis, l’últim en una nau d’Amazon, d’on havia estat acomiadat feia poc.
Inicialment, va ser detingut i posteriorment deixat en llibertat, però sota vigilància. Durant aquest seguiment, els Mossos van detectar moviments sospitosos: pocs dies després de sortir de comissaria, Aitor va llençar diverses bosses blanques a un contenidor. Quan els agents les van recuperar, hi van trobar proves clau: el vidre de les ulleres de la Janet i fregones amb restes de sang de la víctima. Aquest descobriment va permetre obtenir una ordre d’escorcoll del domicili.
El pis de Cornellà: escenari del crim
A l’interior del pis, els investigadors hi van trobar més restes biològiques i evidències que algú havia intentat netejar l’escena amb lleixiu. També es van detectar parets repintades per ocultar rastres.
Aitor va tornar a ser detingut. També es va arrestar un amic seu, Cristian K.M., de 23 anys, com a possible encobridor, ja que apareixia amb ell en les imatges llençant les bosses. Tot i això, va quedar en llibertat amb càrrecs. Malgrat el pes de les proves, Aitor mai ha col·laborat amb els investigadors ni ha explicat què va fer amb el cos. Durant setmanes, el cas es va sostenir sense el cos de la víctima. Els Mossos estaven convençuts que la Janet havia estat assassinada, però sense el cadàver era molt difícil tancar el cercle probatori. La família vivia en una incertesa devastadora.
La troballa clau: el cos al Prat
El cas va fer un gir definitiu el 21 de maig de 2019. Dos operaris que desbrossaven una finca al Prat de Llobregat van localitzar el cos sense vida de la Janet, embolicat amb una manta i gairebé en superfície, en una zona pròxima a una autovia.
Tot i l’estat avançat de descomposició, es va poder identificar la víctima. Les condicions del cadàver evidenciaven que feia setmanes que estava a l’exterior. L’autòpsia va confirmar una mort violenta: havia estat atacada per l’esquena i presentava ferides mortals al coll i al cap, compatibles amb l’ús de diverses armes blanques. Noves inspeccions van reforçar encara més la tesi del crim: teles, una cortina de bany, una xarxa de protecció i un tendal similars als utilitzats per embolicar el cos, així com un cordill amb cabells de la víctima. Tot apuntava que la Janet havia estat assassinada el mateix el 13 de març al pis de l'Aitor.
Condemnat a disset anys de presó
El cas va quedar definitivament tancat als tribunals amb la sentència de l’Audiència de Barcelona, que l'any 2023 va condemnar Aitor Garcia P. a 17 anys de presó per l’assassinat de Janet Jumillas —per sota dels 19 que sol·licitava la Fiscalia.
El jurat popular, per unanimitat, va considerar provat que l’acusat va citar la víctima al seu domicili de Cornellà amb la intenció de matar-la i la va atacar per sorpresa, sense possibilitat de defensa. El possible mòbil, segons la investigació, podria estar relacionat amb el deute de 50 euros.
A més de la pena de presó, el tribunal va imposar a Aitor Garcia P. el pagament de 488.000 euros d’indemnització a la família i cinc anys de llibertat vigilada un cop surti de presó. També se li va prohibir apropar-se a menys de 1.000 metres dels fills, pares i germans de la víctima durant 27 anys.
🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!