Els Mossos d'Esquadra s’enfronten a canvis al carrer que fins ara o havien estat silenciats o s’havien, per sort i atzar, pogut salvar. Els carrers de Catalunya han empitjorat i la seguretat dels agents està compromesa. No només ho diuen les dades que la setmana passada va desvelar ElCaso.cat, sobre la xifra rècord d'agressions a policies l’any 2024 (les dades de 2025 van pel mateix camí), també es pot veure en casos concrets, com el brutal atac que van patir els agents al barri de la Mariola, a Lleida, per part d’una turba d’ètnia gitana dilluns passat de matinada, amb el resultat de sis agents ferits, quatre d’ells amb punts per ferides obertes i ingressos hospitalaris.
El carrer està molt complicat, asseguren fonts de la policia catalana que cada dia breguen amb incidents en diversos barris i ciutats. Lleida, per l’espectacularitat de les agressions i les ferides que van patir els policies, ha estat un punt d’inflexió, però els agents fa mesos que alerten. Incidents a Salt, a Figueres, a Girona, a Mataró o a Sant Adrià de Besòs han centrat els titulars les darreres setmanes. Ocupacions –la majoria delinqüencials– que deriven en incidents amb agents ferits són molts cops el denominador comú de l’inici dels enfrontaments amb la policia, però el problema de l’habitatge no és pas el substrat de fons d’aquests incidents, que el que demostren és que en alguns barris de Catalunya la policia s’ha de retirar entre pedres i rocs i que la seguretat, tot i els cants de sirena polítics, està compromesa en alguns punts del nostre país.
Una nova ARRO més polivalent
Sobre la taula, per fer front a aquesta escalada violenta, hi ha un pla de la Prefectura dels Mossos d’Esquadra que passa per reforçar la resposta a incidents d’aquest tipus amb més patrullatge d’unitats com les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO), encara amb més polivalència. Un pla pilot que ja s’ha posat en marxa a les regions de Lleida i Tarragona i, recentment, també a la regió metropolitana Sud. L’explicació d’aquest nou pla, que lidera el comissari de la Prefectura, Josep Maria Estela, encara no s’ha fet de manera oficial, però ElCaso.cat ha tingut accés a alguns dels detalls que des de la direcció operativa dels Mossos es volen posar en marxa, perfilant una idea que va posar sobre la taula el comissari Sergi Pla, actualment cap de la regió policial Metropolitana Nord i una de les zones del país on l’ARRO ha assumit un paper més important de col·laboració amb les diferents comissaries també en seguretat ciutadana. Aquest model de patrullatge d’ARRO té fissures, que alguns especialistes en aquesta unitat ja han detectat i que haurà d’evolucionar, sobretot, amb més policies. Tot i que ElCaso.cat ha demanat als Mossos conèixer els detalls d’aquest pla, han evitat oficialment facilitar aquesta informació.
El projecte d’aquest model d’ARRO 2.0 passa, segons ha traslladat el comissari Estela a tots els caps regionals i caps territorials de les ARRO d’arreu del país, per fer un patrullatge més polivalent i fraccionar les furgonetes, habitualment d’entre set i vuit agents, per fer patrullatges amb vehicles lleugers amb tres agents per cotxe. Això permet, segons aquest pla, incrementar la capacitat de prevenció i també dotar d’un segon cercle de suport i protecció les unitats de seguretat ciutadana. En aquests vehicles els agents de l’ARRO hi poden portar el material especialitzat antiavalots per si cal actuar, i també armes llargues. El patrullatge amb trinomis, amb els moviments dels vehicles, permet que aquestes unitats, fins ara més especialitzades en ordre públic i assalts en pisos, tinguin també un paper rellevant en la seguretat ciutadana, des de la vessant de la prevenció i també per oferir seguretat a les patrulles ordinàries en eventuals incidents crítics.
La desescalada de tensió social i manifestacions a Catalunya permet repensar el model d’ordre públic i implicar unitats com l’ARRO en la seguretat ciutadana, seguint el model de la policia basca amb les patrulles PRI Bizkor (“ràpid”, en euskera), a mig camí entre la seguretat ciutadana i la intervenció, com també es busca fer amb la Brigada Mòbil (Brimo), que també ha rebut l’encàrrec de treballar més la seguretat ciutadana, tot i que mantenint el patrullatge amb les habituals furgonetes. Tenir més capacitat de resposta permet treballar amb més seguretat a les patrulles a l’hora de fer intervencions en zones complicades, com les cada cop més presents no-go zones de Catalunya, sobretot en barris perifèrics, com s’ha vist els darrers mesos amb perillosos incidents.
Es necessiten més agents de l'ARRO
Si bé sobre el paper el projecte d’aquesta nova ARRO s’aguanta, els ideòlegs de l’ARRO l’avalen i s’ha rebut amb optimisme per part dels agents de Seguretat Ciutadana, que veuen que s’incrementarà la protecció d’aquestes patrulles a peu de carrer, ja s’han detectat algunes fissures en la implementació en alguns punts del país. Les ARRO estan sota mínims -i amb problemes de material, com les armilles caducades. Hi ha menys agents dels que aquestes unitats necessiten per fer els serveis que actualment ja tenen encomanats, com controls de pas, assalts en explotacions d’investigacions (cada setmana es fan entrades i escorcolls relacionats amb el narcotràfic) i incidents sobrevinguts –són els que assumeixen intervencions urgents amb persones atrinxerades amb armes blanques o els que es despleguen quan hi ha emergències com incendis, per exemple– i, alhora, fraccionar la força, asseguren els experts consultats per ElCaso.cat, si bé et permet guanyar polivalència, també et resta robustesa en la resposta. Tens més patrulles al carrer, amb equips de tres agents amb material d’intervenció, però perds contundència en l’arribada a un incident greu, i pot ser un perill en zones com Font de la Pólvora o la Mariola, per exemple.
Aquest nou model no està pensat com un pla de xoc a l’atac de Lleida, està dissenyat i s’ha de treballar per perfeccionar-lo, i els comandaments asseguren que es podrà fer servir quan convingui, però que no es pot renunciar a tenir equips més grans, amb furgonetes, a disposició de les regions per actuar en incidents sobrevinguts o quan hi hagi agents amb perill, el que es coneix, en l’argot policial, com un “33”. A l’incident de la Mariola, per exemple, no hi havia equips de resposta, i la Brigada Mòbil, que tenia equips nocturns operatius, estava a l’àrea metropolitana i el temps de resposta era massa elevat.
Per a bifurcar els serveis –fer els patrullatges de reacció, a l’estil Bizkor, i mantenir la capacitat de resposta robusta–, falten més agents a les diferents ARRO. La Prefectura, segons ha pogut saber ElCaso.cat, calcula que caldrà incrementar un 30% la plantilla d’aquestes unitats, si bé, ara per ara, es desconeix en quin calendari treballa la direcció operativa del cos tenint en compte la falta d'agents a totes les unitats. Aquest model també implicarà, a més del que s’ha explicat i de tenir més agents, reforçar la presència d’aquestes unitats ràpides a les nits. Actualment, l’ARRO no té serveis ordinaris de nit, i si bé adapten els horaris i torns a les necessitats del servei, la intenció és guanyar també operativitat nocturna per respondre a incidents. Fa un any que la Brigada Mòbil, en aquesta línia, també ha activat torns nocturns estables per reforçar la seguretat i poder fer més prevenció, en la seva especialització, durant les hores nocturnes.
🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!