Antonio Anglés té molts noms: des dels seus malnoms "Sugar" o "Asuquiqui" fins als seus càrrecs criminals, que el converteixen en assassí, torturador i violador. Ara, també s'ha guanyat una altra etiqueta, ja que ha entrat en el rànquing dels fugitius més buscats per la Interpol.
Antonio Anglés, Asuquiqui i assassí d'Alcàsser
L'assassí d'Alcàsser no és un d'aquests criminals dels quals després de la seva detenció tot el món pot dir que "era molt simpàtic" o que "sempre saludava". Un dels seus trets principals, de fet, era la seva violència i agressivitat, que portava intrínseca des de l'adolescència.
Fill de Neusa Martíns, que va tenir deu fills dels quals van sobreviure vuit, ja des de jove causava enrenou pel seu comportament.
Nascut a São Paulo, va emigrar amb la seva família al municipi valencià de Catarroja, on tot va acabar en tragèdia. Quan necessitava diners li clavava pallisses a la seva mare per aconseguir-ho, a més de tenir antecedents per robatori, atracament i tràfic de drogues.
Pallisses a la seva mare per diners, assetjament dels seus germans petits i intent d'assassinat
"És evident que quan 'Antonio estava a la presó, la família vivia tranquil·la, quan estava a casa era horrible. Vam patir maltractaments de part d'ell, ens pegava els germans i fins i tot la meva mare. Un dia li va cremar el matalàs a la meva mare mentre dormia, enviava als meus germans petits a robar per a ell i deia que com que eren menors d'edat, si els enxampaven, no passava res, i els meus pobres germanets se n'havien d'anar al supermercat a robar tot el que ell els demanava, i una infinitat d'històries poc dignes de ser una bona persona", va declarar la germana artista dels Anglés, la Kelly, a Lucía Etxebarría en una entrevista.
Un dels delictes més greus que el va portar a la presó durant dos anys va ser el segrest, pallissa i intent d'assassinat el 1990 de la seva llavors xicota Nuria Pera Mateu, de 20 anys, que suposadament li havien robat diversos grams d'heroïna. La intervenció de la Neusa, mare de l'Antonio, i d'un germà seu, van evitar l'assassinat per revenja.
La nit del crim de les nenes d'Alcàsser
I el 5 de març de 1992 li van concedir un permís de sis dies que s'ha acabat allargant fins avui, ja que mai no va tornar a la presó Modelo de València. El 13 de novembre del mateix any, Asuquiqui passejava en l'Opel Corsa del seu amic Miquel Ricart -còmplice del crim que va passar 20 anys a presó després de la troballa dels cossos- amb ell, quan van veure la Toñi, la Desirée i la Míriam, les nenes d'Alcàsser, d'entre 14 i 15 anys, fent autoestop.
Opel Corsa blanc, mateix model que el que van utilitzar els assassins d'Alcàsser / Arxiu Wikimedia Commons
Buscaven algú que els apropés a la discoteca Coloor de Picassent, a dos quilòmetres, on anaven a celebrar una festa del seu institut.
Van pujar al cotxe i van passar pel local, però no van parar allà i Anglés li va ordenar a Ricart que continués conduint, davant de la qual cosa les nenes van començar a cridar.
Segrest i trasllat a La Romana
Va ser llavors quan Asuquiqui va treure una pistola Star del calibre 9 mm curt, les va colpejar amb la culata de l'arma i les va lligar, fins que van arribar a la caseta mig en ruïnes de "La Romana", a Catadau.
Allà dues de les menors van ser violades tant per Anglés com per Ricart, les van deixar lligades i van anar al poble a buscar menjar.
En tornar van violar la tercera nena, van cavar una fossa i les van obligar a anar fins allà, on les va disparar al cap i les van enterrar. Van recollir els casquets i van netejar el cotxe.
Desirée, Míriam i Toñi, les nenes d'Alcàsser / EFE
La desaparició va mobilitzar moltíssims recursos i es va convertir en un dels crims més mediàtics després de trobar els cossos el gener de 1993, quan unes pluges torrencials van estovar la terra i es van descobrir els tres cadàvers.
Fugida per carretera i el 'City of Plymouth'
En la seva fugida, Antonio Anglés es va tenyir els cabells de ros en una perruqueria de València, va ocupar un xalet durant diversos dies, va robar cotxes i va arribar a Conca des d'on va seguir fins a Lisboa, creuant Espanya d'est a oest. Va ser allà on se'l va perdre la pista al vaixell irlandès City of Playmouth, on es va ficar de polissó.
Antonio Anglés i Miguel Ricart / Arxiu Ministeri d'Interior
Dins de l'embarcació, la tripulació el va trobar a la sala de màquines i el van retenir en una cabina, d'on va escapar dues vegades: primer tirant-se a l'aigua a Biscaia amb un bot salvavides, sent rescatat per un helicòpter del Govern francès, que el va tornar a bord. De nou en el pesquer, el van tancar, bloquejant la porta i finestres amb fustes. Però, en arribar a terra, Anglés ja no estava.
Fugitiu més buscat per la Interpol
Aquest febrer, l'Audiència de València va reactivar la recerca d'Anglés, ordenant tornar a interrogar el capità del vaixell i un treballador d'una companyia de transports de Lisboa amb qui el pròfug va mantenir una conversa telefònica.
Segons la fitxa de la Guàrdia Civil, Antonio Anglés Martíns va néixer el 25 de juliol de 1966, parla espanyol i portuguès, fa 1,75 metres i té els ulls blaus. Se l'acusa de segrest, violació, assassinat, inhumació il·legal i possessió il·legal d'armes; i es tracta d'un dels fugitius més buscats per la Interpol.
Antonio Anglés ara partint del retrat robot / Ricardo Ortega i Noelia Medina
Avui s'ha fet pública a més una foto del pròfug envellit, creada amb programes informàtics per recrear el seu aspecte actual, el d'un home de 55 anys. Tanmateix, se sospita que podria haver-se operat per canviar el seu aspecte.