L’estat espanyol va analitzar tots els mòbils de la població espanyola durant vuit dies. Ho va fer per poder analitzar, a gran escala, el comportament dels ciutadans: quins desplaçaments feien i a quines hores i on anaven de vacances, essencialment. L’objectiu era poder determinar on s’havien de reforçar els serveis públics i les infraestructures.
Concretament, l’Institut Nacional d’Estadística va analitzar els moviments dels mòbils durant quatre dies laborables de novembre – del 18 al 21 de novembre, concretament - i el cap de setmana següent. També es van recollir les dades de tres dies de vacances: el dia de Nadal, i també el 20 de juliol i el 15 d’agost de l’estiu següent, segons El País.
Les encarregades de processar aquestes dades van ser les tres operadores principals amb antenes pròpies: Movistar, Vodafone i Orange. Ho van fer dividint el territori de tot l’estat en àrees amb 15.000 habitants de mitjana, i van proporcionar les dades de manera agrupada, sense la possibilitat de detallar quins moviments feien cada usuari.
L'estat sabia els moviments que es feien cada dia
Durant els quatre dies, es va analitzar la posició dels mòbils entre les dotze de la nit i les sis del matí per establir el lloc on es vivia. Després, entre les nou del matí i les sis de la tarda, s'examinaven els moviments per estudiar a quin lloc es desplaçaven per a treballar o estudiar.
Amb totes aquestes dades, es van poder analitzar quins moviments hi havia entre ciutats cada dia, quins llocs es consideraven barris dormitori, quanta gent canviava de ciutat per treballar o quants moviments hi havia en una zona d’Espanya al llarg del dia.
Amb aquesta estadística, doncs, s’esperava que els ajuntaments i els governs poguessin determinar les línies de transport, saber quines infraestructures calia millorar i quants recursos demanar. També es van poder valorar els comportaments de la població els caps de setmana i els festius.
Els experts creien que era il·legal
Tota aquesta era la teoria, però hi va haver veus crítiques amb aquesta utilització de les dades dels usuaris. L’INE assegurava que, com que les dades eren anònimes, no hi havia cap incompliment de la llei de protecció de dades.
Hi havia experts, però, que asseguraven que aquest ús de les dades era il·legal: la llei preveia que les operadores poguessin utilitzar el big data per diversos supòsits, però no per a usos estadístics. En tot cas, facin el que facin les operadores, no podrien rebre cap sanció perquè la llei tampoc ho preveu.