L'activitat dels jutjats a Catalunya ha canviat de manera radical en els últims anys. Als habituals furts, robatoris amb força o delictes contra la salut pública o la llibertat sexual, s'hi suma també un delicte que moltes vegades és més invisible per a la víctima, i que aquesta no veu el perill fins que no és massa tard: l'estafa informàtica. En els últims anys, el volum de procediments oberts per culpa de la ciberdelinqüència ha crescut exponencialment. Aquesta tendència, a més, no és un cas aïllat, i la policia rep cada cop més denúncies per compres fraudulentes, tècniques d'estafes a través de WhatsApp, com la del "familiar amb problemes" o enganys relacionats amb la inversió de criptomonedes.
Un dels principals problemes que afronten els jutjats amb aquest tipus de delicte és la complexitat de la instrucció. A diferència d'un robatori convencional, on hi ha una escena i unes proves clares, la ciberdelinqüència no deixa rastres. Moltes vegades els lladres canvien de número de telèfon, de comptes bancaris o d'adreces electròniques, per tal de no deixar empremta digital. D'altres vegades, la policia troba aquestes dades en països de fora de la Unió Europea, on no hi ha cooperació internacional, i on es fa molt més difícil trobar el ciberdelinqüent.
Només arriben a les mules
L'entramat de les grans xarxes de ciberdelinqüents és molt més complex del que a priori sembla. Moltes vegades els estafadors fan servir mules, és a dir, persones que cometen el delicte i reben una part del botí estafat. Moltes vegades els investigadors arriben només a aquest graó d'una piràmide molt més gran on hi ha més delinqüents implicats.
🔴 Has estat víctima d'una estafa relacionada amb la ciberseguretat? Explica el teu cas a ElCaso.cat! Envia un correu a redaccio@elcaso.com.