Els ciberdelinqüents acostumen a aprofitar allò que està a l'ordre del dia per tal d'enganyar i robar la quantitat més gran de diners a la societat. Per exemple, és habitual, quan hi ha una catàstrofe humanitària, llegir notícies de lladres que han creat campanyes per recaptar diners destinats a la crisi, quan, després, s'ho emporten tot, enganyant els ciutadans. Hi ha altres ocasions en què els estafadors aprofiten qualsevol problema de la societat per poder treure-hi cullerada, com per exemple, el problema de l'habitatge.
Els experts en ciberseguretat han detectat un increment d'anuncis en pàgines web especialitzades en el lloguer de pisos que són falsos. Els delinqüents posen fotografies d'habitatges i els ofereixen a un preu més baix de l'habitual. La finalitat no és cap altra que aconseguir captar l'atenció de la víctima perquè li enviï informació confidencial i així poder emportar-se els seus diners.
Com funciona l'estafa?
Quan l'usuari, que busca un pis per poder anar-hi a viure, ha contactat amb l'estafador, aquest li demana parlar per canals no oficials, com ara el WhatsApp i el Telegram. El lladre no roba de manera immediata, sinó que es va guanyant la confiança de la víctima per evitar que sospiti. Aquest, per fer-ho més real, li demana la nòmina, una fotografia del DNI, el correu electrònic, el número de la targeta bancària o fins i tot una transferència amb l'excusa de reservar el pis.
Un cop el ciberdelinqüent obté el que vol, desapareix del mapa, deixant a la víctima en xoc i, òbviament, sense habitatge. El lladre aprofita que ha obtingut les dades més personals i confidencials per fer transferències al seu compte corrent, fer compres per imports molt elevats o fins i tot demanar préstecs bancaris a nom d'ella.