El volcà de La Palma continua escopint lava i arrasant poblacions senceres en una de les tragèdies naturals més grans viscudes a Espanya en els últims anys.
Però no tot són notícies dolentes: la cendra podrà ser una gran aliada per al cultiu de vinyes com les de La Geria, a Lanzarote, d'on s'obté un vi d'alta qualitat plantat i crescut a terra volcànic.
Volcans com el de La Palma no només porten desgràcies
Les esperances es creen i es destrueixen cada dia amb l'avenç de la colada de lava a l'illa de La Palma, que va entrar en erupció fa ja més d'un mes i ha deixat sense casa milers de persones.
Paral·lelament, ambientòlegs, geòlegs i vulcanòlegs investiguen el fenomen, mentre la societat especula sobre quan acabarà el desastre i com es recuperaran les víctimes.
Erupció del volcà de La Palma / EFE
Enmig de la tragèdia, la història surt a la superfície per mostrar fets similars del passat que demostren que després de la tempesta ve la calma. I en aquest cas, la història es repeteix molt a prop de la seva antecessora, l'illa de Lanzarote.
Una altra de les illes canàries va patir un procés similar al segle XVIII, quan dues erupcions van destrossar una quarta part del territori insular, forçant una migració massiva. Va ser entre 1730 i 1765, i quan tot va acabar, algunes persones van necessitar reinventar-se, aconseguint treure el millor de la desgràcia.
La Geria, terreny volcànic fèrtil
En el dia d'avui, una de les zones que encara roman coberta de cendres negres han donat pas a la vida i s'han convertit en una de les fonts de producció i ingressos més aclamades de l'illa.
I és que les erupcions passades van permetre el naixement del vi més conegut de les Canàries. Es tracta de La Geria, en els límits del Parc Nacional de Timanfaya.
Emmarcada entre les muntanyes de Guardilama, Gaida i Guardilama pel sud i els pics d'El Chupadero i Diama pel nord, adopta el seu nom en honor a un llogarret que va quedar arrasat per la lava.
L'erupció de 1730 va començar cap a les deu de la nit d'un 1 de setembre, esclafant i destruint els grans camps de cultiu que cobrien l'ara parc de Timanfaya, el que va deixar a la població sense una important font d'aliment.
Descobriment dels piroclastos com a terra de cultiu
I avui dia, gairebé un segle després, La Geria s'ha convertit en el camp de piroclastos - fragment sòlid de material volcànic expulsat en una erupció- més rellevant de l'arxipèlag canari.
I malgrat com de difícil que pugui semblar, milers de plantes broten del terra negre gràcies als esforços de les persones que van decidir treure d'això el millor, ajudats per camells.
Fragments de l'erupció en La Palma / EFE
El que en el seu moment van ser camps de llegums i cereals, que van quedar arrasats per les roques ardents i la lava, van ser convertits en camps de vinyes, que van aprofitar les petites pedres volcàniques, que van resultar ser un filó.
El millor vi canari surt de les cendres
Un dels primers agricultors a intentar plantar nous aliments es va adonar que el terreny volcànic i les cendres feien que algunes plantes creixessin amb sorprenent fortalesa. Perquè la sorra manté la humitat de la pluja i la rosada extraordinàriament, evitant que s'evapori a la nit, i a més és el perfecte termoregulador, ja que manté la temperatura del cep.
I d'allà neix la tradició vinícola d'El Grifo, el celler fundat el 1775 i que continua tenint un dels millors vins de raïm volcànic de totes les Canàries. El seu raïm blanc, conegut com a malvasia de Lanzarote o volcànica, s'ha convertit en un dels productes més prestigiosos de l'illa.