Imatges del paisatge que ha deixat l'incendi de Llançà, el Port de la Selva i Selva de Mar que va cremar des de divendres fins aquest dimarts al Parc Natural del Cap de Creus. En total es van cremar 415 hectàrees després que un desconegut llancés una burilla mal apagada des d'un cotxe.
En un vídeo distribuït per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) es pot veure en un vol de dron com ha quedat la part calcinada. Les imatges demostren com les flames ho han cremat tot i costa de saber exactament quina vegetació hi havia a la zona cremada.
Els Bombers van treballar de valent, amb la tramuntana com enemiga, per evitar que les flames arribessin a punts on l'incendi hagués pogut tenir un potencial de més de 2.000 hectàrees. Per sort, es va poder aturar i les condicions meteorològiques van ajudar a evitar un desastre encara més gran.
Imatges a vol de dron de l’incendi de l’Empordà
Les flames han posat al descobert les antigues feixes que es feien servir per a les vinyes i que la fil·loxera va deixar en desús. Aquestes feixes s'havien transformat ara en terrasses forestals cobrint de verd la muntanya. Més enllà d'això costa identificar què hi queda de vegetació.
Més enllà d'algunes zones verdes que es van salvar, la muntanya ha quedat ennegrida transformant la postal d'aquests municipis per uns anys. Al llarg de la zona recorreguda amb dron es pot comprovar com diverses cases van viure les flames ben de prop. Les franges de protecció, però, han estat clau per frenar el foc i es pot comprovar com aquest frena en arribar en zones amb poca vegetació.
De les 415 hectàrees cremades per l'incendi que va durar tres dies, la major part és massa forestal. A més, l'incendi ha afectat sobretot al Parc Natural del Cap de Creus, ja que de tota l'extensió carbonitzada, 402,28 hectàrees formen part d'aquesta reserva natural.
L’incendi va cremar tot el cap de setmana
Les flames van començar el divendres al migdia, poc després de dos quarts de dues. Les investigacions apunten que es tractaria d'una burilla mal apagada que va prendre la vegetació del marge de la carretera que uneix Llançà amb el Port de la Selva.
Els Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals tenen una investigació oberta per provar d'identificar la persona que el va provocar, tot i que és molt complicat. La Divisió de la Policia Científica dels Mossos ha analitzat la burilla per si pot traçar l'ADN de la persona que la va fumar i poder-la identificar, però fonts policials asseguren que la possibilitat de poder-los localitzar és "remota".
La tramuntana i la falta de pluja van fer la resta per animar un foc que de seguida va enfilar-se muntanya amunt. Per extingir les flames, els Bombers van destinar-hi prop d'una vuitantena d'efectius entre dotacions terrestres i aeris.
Enrenou pels mitjans aeris de la Catalunya Nord
Des de l'Estat espanyol es va col·laborar amb l'extinció de les flames, aportant recursos aeris, però la Generalitat va mostrar el seu enuig per la negativa de l'Estat a sol·licitar col·laboració a França. S’haurien pogut enviar dos hidroavions des de la Catalunya Nord, que tenen la seva base a Perpinyà, a menys de 10 minuts per aire del punt de l’incendi, però el ministeri no va voler activar-los. S’han defensat assegurant que ja tenien tot l’espai aeri saturat i que no era necessari l’activació de més recursos.