El 7 de juny del 1926, ara fa cent anys, semblava un dilluns qualsevol a Barcelona. Antoni Gaudí, a punt de fer 74 anys, va passar bona part del dia a la Sagrada Família, el temple que havia acabat absorbint la seva vida, la seva fe i el seu geni. Ja no era aquell arquitecte reconegut per les grans famílies burgeses de la ciutat, sinó un home auster, de rutines fixes, vestit amb senzillesa i entregat gairebé en exclusiva a l’obra que considerava la missió de la seva vida. Aquella tarda, com feia gairebé cada dia, va sortir cap a l’església de Sant Felip Neri, al costat de la catedral, on acostumava a anar a confessar-se i a resar.
Cap a les sis de la tarda, Gaudí caminava pel centre de Barcelona. Anava sol, abstret, potser pensant en algun detall constructiu de la Sagrada Família o simplement immers en aquell silenci interior que l’havia acompanyat els últims anys. Baixant pel carrer de Bailèn, va travessar la calçada. Va veure venir un tramvia en direcció Besòs i va fer un pas enrere per esquivar-lo. Però no es va adonar que, en sentit contrari, s’acostava un altre comboi: un tramvia de la línia 30. L’impacte va ser brutal. L’arquitecte va caure a terra, greument ferit.
Gaudí, traslladat encara viu
Aquell home estirat a la Gran Via no va ser reconegut. No portava documentació i el seu aspecte pobre va fer que molts el prenguessin per un indigent. Amb el pas dels anys s’ha repetit sovint que ningú no el va voler ajudar, però la realitat és més matisada: sí que va rebre assistència, tot i que inicialment ningú no sabia que aquell ferit era Antoni Gaudí. Un agent de la Guàrdia Civil va aturar un taxi i el va obligar a carregar aquell home malferit. Primer va ser traslladat a una casa de socors de la ronda de Sant Pere i, després, a l’Hospital de la Santa Creu, al Raval, un centre que atenia malalts pobres i persones sense recursos.
El diagnòstic era molt greu. Gaudí presentava diverses costelles trencades, contusions, hemorràgies internes i una commoció cerebral. La primera nit, mentre ell agonitzava sense nom en una sala de l’hospital, a la Sagrada Família van començar a inquietar-se. L’arquitecte no havia tornat. Aquell retard no encaixava amb un home de costums tan precisos. A mesura que avançaven les hores, la preocupació va créixer entre els seus col·laboradors i deixebles.
Identificat: era Antoni Gaudí, l'arquitecte
L’endemà, 8 de juny, es va confirmar la identitat del ferit. Aquell home atropellat era Antoni Gaudí. La notícia va córrer ràpidament pels cercles religiosos, artístics i socials de Barcelona. De cop, el desconegut ingressat a l’Hospital de la Santa Creu va deixar de ser un ferit anònim i es va convertir en el mestre de la Sagrada Família, l’autor de la Pedrera, la Casa Batlló, el Park Güell i tantes altres obres que havien transformat per sempre el paisatge de la capital del nostre país. Els metges, però, poca cosa hi podien fer. El seu estat ja era crític. Durant aquell segon dia, amics, deixebles, arquitectes i religiosos van començar a passar per l’hospital. Gaudí, molt debilitat, va ser instal·lat en una habitació individual. Li van oferir traslladar-lo a un altre hospital, però s'hi va negar assegurant que havia de ser allà, al costat dels més humils. La ciutat començava a estar pendent de la seva evolució, però el pronòstic era cada cop més pessimista.
El 9 de juny, els diaris ja destacaven la gravetat del seu estat. Barcelona sabia que Gaudí lluitava entre la vida i la mort. A l’Hospital de la Santa Creu, les visites se succeïen amb discreció. Al costat del llit hi passaven persones que havien compartit amb ell anys de feina, fe i obsessió creativa. Però les lesions eren massa greus. El cos de l’arquitecte, envellit i castigat, no responia. Tothom es va preparar per al final.
Última nit d'Antoni Gaudí
La tercera nit va ser pràcticament definitiva. Les notícies que sortien de l’hospital eren cada vegada més dolentes. El matí del 10 de juny, Gaudí va entrar en la fase terminal. Al migdia, ja semblava clar que les ferides eren irreversibles. A la tarda, la tensió era màxima a l’hospital. Pocs minuts després de les cinc, Antoni Gaudí va morir. Segons el cronograma reconstruït d’aquelles últimes hores, la mort es va produir a les cinc i vuit minuts del 10 de juny del 1926, després de 78 hores d’agonia des de l’atropellament del tramvia de la línia 30 al mig de la ciutat.
La notícia es va escampar ràpidament per Barcelona. Havia mort l’home que havia consagrat els darrers anys de la seva vida a aixecar un temple que encara estava molt lluny d’acabar-se. Gaudí no va poder veure culminada la Sagrada Família, però hi va quedar unit per sempre. El seu enterrament, dos dies després, va ser un dels més multitudinaris que recordava la ciutat, malgrat no tenir caràcter oficial. Va ser atropellat sol, però acomiadat acompanyat de centenars de persones. El seguici va sortir de l’Hospital de la Santa Creu, va passar per la catedral, on es va fer la cerimònia religiosa, i finalment va arribar a la Sagrada Família.
L'enterrament de Gaudí, ara fa 100 anys
Allà, a la cripta del temple, van ser enterrades les seves restes. Des d’aleshores, Antoni Gaudí reposa sota l’obra que el va devorar i el va immortalitzar. Cent anys després, aquell atropellament continua sent un dels episodis simbòlics de la història de Barcelona: la mort gairebé anònima d’un home que, amb el temps, acabaria convertint-se en una de les figures més universals de la ciutat. Encara avui, l’encreuament on va ser atropellat pot passar desapercebut entre el trànsit, els semàfors i la pressa quotidiana de l’Eixample. Just quan es commemoren els 100 anys de la mort de l'arquitecte nascut i criat entre Reus, Riudoms i la Riera de Maspujols, s'ha instal·lat una placa de record al lloc exacte on va ser atropellat el magnífic arquitecte Antoni Gaudí. Aquesta setmana el Sant Pare, Lleó XIV, beneirà la torre de Jesús, una de les culminacions de la basílica de la Sagrada Família, aprofitant el viatge apostòlic que fa a l'Estat espanyol, que passarà per Madrid, Barcelona i les Canàries.
Les últimes hores d'Antoni Gaudí a ElCaso.cat
Per recordar l'atropellament que finalment va posar fi a la vida d'Antoni Gaudí, a ElCaso.cat, hem publicat, sota la tutela històrica de l'historiador de l'art i divulgador Damià Amoròs, aquest article i un seguit de publicacions a Twitter -ara li diuen X- emulant com hauria estat, fent un exercici de presentisme, aprofitant les xarxes socials, el relat en directe d'aquest fet històric. En un primer moment poc se sabia dels fets i qui era aquell home que va ser atropellat. Més tard, en trobar-lo a faltar, tothom va lligar caps. En aquesta piulada hi seguirà un fil que anirà explicant com es va anar coneixent el trist final de l'arquitecte més universal del nostre país.
🔴🔴 #ÚLTIMAHORA Un home ha estat atropellat per un tramvia de la línia 30 aquesta tarda a #Barcelona, a Gran Via amb el carrer de Bailèn. Segons les primeres informacions, està molt greu. #AnyGaudíhttps://t.co/HmsFLjcGXm
— ElCaso.cat (@elcasocat) June 7, 2026