L'Arsen i en Tigran es fan un petó i salten al buit. Els dos joves, de 16 i 21 anys, van treure's la vida després de besar-se per últim cop i publicar la fotografia a Instagram, per, pocs segons després, llençar-se des d'un pont a Erevan, la capital d'Armènia, farts d'insults homòfobs.
"Final feliç. Les decisions sobre compartir les fotos i les nostres accions futures les prenem conjuntament", va publicar la parella a la xarxa social a la seva última publicació. Tot i el tràgic final, l'homofòbia va continuar hores després del decés al viralitzar-se les imatges a Instagram i Telegram. Els missatges ofensius i d'odi van arriba a un punt que "molts comentaris fins i tot van encoratjar a d'altres a fer el mateix", han advertit des de la principal organització LGTBI del país, Pink Armènia.
Pressió social contra la comunitat gai
La petita república del Caucas meridional es l'únic país de la zona que manté unes relacions més estretes amb Rússia, de la que conserva els lligams políticomilitars a través de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), controlada pel Kremlin. Aquest fet, més que anecdòtic, concorda amb la repressió a la comunitat LGTBI que duu a terme Moscou. Un dels altres poders armenis que formen els pilars d'aquesta autarquia homòfoba es l'Església apostòlica armènia, una forma d'ortodòxia oriental, com a autoritat a l'ombra en paral·lel al govern.
La pressió social contra la comunitat gai a Armènia ha estat denunciada àmpliament pel col·lectiu LGTBI, els quals han explicat l'estigma que suposa ser homosexual al país. De fet, els comentaris per la mort de l'Arsen i en Tigran justificaven la decisió de treure's la vida pel fet de no ser heterosexuals. "Considerem inacceptable justificar la mort de persones. Els pensaments suïcides van acompanyats, normalment, de sentiments de culpa, por, autoinculpació i vergonya per les actituds de la societat cap a l'orientació sexual i la identitat de gènere", han asseverat des de Pink Armènia.
Homofòbia a Armènia i el Caucas
L'homofòbia està molt estesa a Armènia, però també a altres països del Caucas o de l'esfera exsoviètica. Els membres de la comunitat LGTBI del país enfronten discriminació, assetjament y, fins i tot, violència en alguns casos. Així ho asseguren la majoria d'organitzacions del col·lectiu, les quals recorden que buscar serveis de salut mental continua essent tabú a nivell social. Amb tot, alguns dels amics i familiars de l'Arsen i en Tigran han afirmat que rere la tràgica mort hi havia problemes mentals de la parella que no havien pogut rebre tractament o no s'havien identificat a temps.
Cal recordar que durant la primera dècada del segle XXI el règim de Robert Kocharián va comparar l'homosexualitat amb la esquizofrènia, i a Erevan es van comptabilitzar al 2007 més de 17 assassinats a persones LGTBI. Fets que es van mantenir amb l'entrada al govern de Serzh Sargasián. Quan la policia, amb el suport de la presidència del país, va publicar al seu web una proposta per multar amb 4.000 dòlars als ciutadans, persones jurídiques i funcionaris que promoguessin "relacions sexuals no tradicionals".
Els comentaris després de la mort de l'Arsen i en Tigran revelen l'assetjament i discriminació que suporta el col·lectiu al país. Un fet que s'aguditza per la falta de lleis que regulin i protegeixin a les persones amb diferents orientacions sexuals i identitats de gènere, però que contrasta amb la signatura d'Armènia de la declaració de l'Assemblea General de les Nacions Unides sobre drets LGTBI, presentada el 18 de desembre del 2008 a iniciativa de França.