Associacions feministes i responsables polítiques reclamen la revocació de l’absolució de Dani Alves per agressió sexual. Però, això és possible? El futbolista va ser condemnat en primera instància, per part de l’Audiència de Barcelona, a 4 anys i 6 mesos de presó per haver violat una noia en un lavabo d’un reservat de la discoteca Sutton de Barcelona, el desembre de 2023. La secció d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en segona instància, va revocar la condemna i va decretar la seva absolució, divendres passat, en assegurar que la versió de la noia "no és fiable" per enervar la presumpció d’innocència del brasiler. L’advocada de la noia, Ester García, ja va anunciar que presentarà recurs de cassació al Tribunal Suprem, mentre la Fiscalia de Barcelona, amb la fiscal del cas, Elisabet Jiménez, ho analitza.

I és que el recurs de cassació davant l’alt tribunal espanyol està molt taxat, només es poden invocar dos motius centrals: per una incorrecta interpretació o aplicació de la llei o perquè no s’hagin complert els preceptes legals. És a dir, per falta de motivació o per arbitrària. El Tribunal Suprem és el màxim intèrpret de la llei penal, però no pot revisar proves o testimonis en cassació. A més a més, la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) sosté que en un recurs de cassació  no es pot condemnar a una persona absolta, seguint la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Què vol dir això?

Repetir la sentència?

Doncs, que el Tribunal Suprem només podrà resoldre que es repeteixi la sentència d’Alves, en segona instància, i amb magistrats diferents. No podrà ordenar que es torni a la sentència de primera instància que va condemnar l’exfutbolista del Barça.

Un cas recent i gairebé idèntic al del cas Alves és la sentència 80/2024 del Tribunal Constitucional, que dona la raó a un acusat: l’Audiència de Badajoz, en primera instància, el va condemnar per un delicte agressió sexual; el Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, en segona instància, el va absoldre, i el Tribunal Suprem, en cassació, va fer tornar a la primera instància, és a dir, a la condemna. El Constitucional, amb el president Cándido Conde-Pumpido de ponent, revoca la resolució del Suprem per vulneració de drets, i referma la jurisprudència que no es pot condemnar a una persona absolta en cassació.

Més limitacions en les absolucions

El TC recorda que la llei orgànica 41/2015 va resoldre un reclam històric perquè les condemnes de les audiències provincials i de l’Audiència Nacional, tinguessin una revisió en segona instància, com ara fan les sales d’apel·lacions dels Tribunals Superiors de Justícia de cada comunitat. I que des de llavors el recurs de cassació queda més taxat i limitat, i no pot tornar a revisar les proves, com sí que ho pot fer el tribunal d’apel·lació.

L’òrgan de garanties també recorda que la Llei d’Enjudiciament Criminal determina que “la sentència d'apel·lació no podrà condemnar a l'encausat que va resultar absolt en primera instància ni agreujar la sentència condemnatòria que li hagués estat imposada per error en l'apreciació de les proves”. Per contra, el recurs d'apel·lació contra una sentència condemnatòria, "apareix exempt de restriccions normatives".

La víctima no té prevalença

El TC hi afegeix que “l’imputat i acusat gaudeixen d’unes garanties constitucionals, processals i substantives diferents i majors que els d’altres participants en el procés, asimetria justificada per la transcendència dels seus interessos en joc, ja que al procés penal implica una profunda ingerència en la llibertat de l’imputat i en el nucli més sagrat dels seus drets fonamentals”.

En la resolució, el TC també sosté que “la declaració de la víctima, per la seva posició privilegiada com a testimoni directe dels fets, pot erigir-se en prova de càrrec, encara que tingui la condició processal de part, i servir per a fundar la convicció judicial, en particular quan es tracta de fets que van ocórrer en un entorn de privacitat, però això no significa que “gaudeixi de cap prevalença””.

I manifesta: “En síntesi, un renovat judici de culpabilitat efectuat pel tribunal de cassació que pretengui fundar-se en l'apreciació de la prova efectuada pel tribunal de primera instància resultarà inconciliable amb les exigències del procés just i la proscripció de la indefensió, a l'ésser l'apreciació de la prova, l'audiència de l'acusat i la ulterior formació del judici de culpabilitat, moments de l'acompliment de la funció jurisdiccional subjectivament indissociables”.

El TC recorda que l’acció del Suprem (quan va anul·lar una absolució en cassació) és “inconciliable amb la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, que, a la llum de les exigències del judici just proclamades en l'art. 6.1 CEDH, desautoritza tota mutació d'una absolució en condemna que es pretengui dur a terme sense l'examen directe dels testimoniatges personals i del mateix acusat pel tribunal d'instància o grau superior que l'acorda, o el mer intent de fundar la condemna en la valoració de la prova efectuada en instància anterior pel tribunal la decisió del qual va ser ulteriorment revocada”. Per tant, el Suprem només pot fer repetir la sentència d’Alves.

A la recerca de magistrats

A més a més, si al final el Suprem ordena repetir la sentència, el TSJC haurà de buscar magistrats, ja que la secció d’apel·lacions, davant la importància de la resolució, va fer la sentència amb el ple complet, és a dir, els quatre magistrats que la componen (tres dones i un home) i amb la magistrada Ángels Vivas, de presidenta i ponent de la resolució que ha absolt Alves. Una solució seria que el tribunal sigui format per magistrats de la sala civil i penal del TSJC.

Un any sense resposta

A més de la complexitat jurídica, la resposta del Tribunal Suprem pot trigar un any o més, ja que és el cas d’una persona absolta, i no és un cas prioritari perquè l’acusat no està a la presó.

Això significa que quan l’alt tribunal espanyol faci la resolució, Alves hagi marxat de l’Estat espanyol perquè des de divendres no té cap prohibició de viatjar. I si es referma la seva absolució podria reclamar a l’Estat espanyol una indemnització pels 405 dies tancat a la presó.

A més del debat social i polític, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), tal com van fer les associacions de jutges i fiscals, aquest dimarts, ha demanat als polítics que mesurin les seves crítiques, referint-se a les declaracions de la vicepresidenta María Jesús Montero, que va qualificar de “vergonyosa” l’absolució de Dani Alves i reivindicava que s’havia de creure a les víctimes que s'atreveixen a denunciar.

🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!