La irrupció d’una nova droga extremadament perillosa ja ha deixat la primera víctima mortal a Espanya —que s'hagi pogut documentar. Tot i que és de l'estiu de 2024, ara s'ha pogut estudiar i acreditar la mort d'un jove de 21 anys a Navarra en un cas que els especialistes consideren el primer vinculat als nitazens, una família d’opioides sintètics de potència molt elevada que preocupa molt a metges i policies.

Els fets es remunten a l’estiu de 2024, tot i que no s’han conegut fins ara arran d’un informe elaborat pel Grup de Toxicologia Clínica del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari de Navarra. Segons la documentació clínica, el jove va ingressar de matinada el 28 de juliol d'aquell any pràcticament inconscient després d’haver consumit amb finalitats recreatives una quantitat indeterminada d’isotonitazè, un dels compostos més potents d’aquesta família. Durant el trasllat en ambulància, els equips d’emergències li van haver d’administrar fins a tres dosis de naloxona, l’antídot habitual contra les sobredosis d’opioides. Tot i això, el seu estat era crític, amb una depressió respiratòria molt severa, i a l’hospital van haver de continuar administrant-li més dosis per intentar revertir els efectes de la substància, molt més intensa i persistent del que és habitual.

Un dels problemes afegits és que les anàlisis toxicològiques convencionals no detecten fàcilment els nitazens. Aquella mateixa nit es van identificar altres drogues en el seu organisme, però no opioides, fet que dificulta tant el diagnòstic immediat com la detecció d’aquests casos en l'àmbit epidemiològic.

Opioides sintètics dels anys 50

Malgrat la gravetat inicial, el jove va ser donat d’alta hores després. Cinc dies més tard, el 2 d’agost, va ser trobat mort al seu domicili després de tornar a consumir substàncies, en aquest cas per via nasal. Segons el seu historial mèdic, ja havia patit una sobredosi mesos abans, un factor que incrementa el risc de nous episodis greus. Els nitazens són opioides sintètics desenvolupats als anys 50 durant investigacions farmacològiques per trobar analgèsics més potents que la morfina. Mai es van arribar a comercialitzar com a medicaments perquè es van considerar massa perillosos. Ara han reaparegut en el mercat il·legal de drogues, on circulen compostos com l’isotonitazè, el protonitazè o el metonitazè.

La seva principal perillositat és la potència: poden ser molt més forts que el fentanil, fins al punt que dosis molt petites poden provocar una aturada respiratòria, pèrdua de consciència i la mort. A més, sovint es distribueixen barrejats amb altres substàncies —com cocaïna, heroïna o benzodiazepines— o en pastilles falsificades, fet que fa que els consumidors no sàpiguen realment què estan ingerint.

Aquesta capacitat d’invisibilitat també s’explica perquè molts testos hospitalaris no estan preparats per detectar-los, cosa que complica la feina dels metges i retarda la identificació dels casos. Els especialistes alerten que, en alguns episodis, la naloxona pot no ser suficient amb una sola dosi i cal administrar-ne diverses per revertir els efectes. Els experts apunten que l’aparició d’aquestes substàncies respon a l’adaptació constant del mercat il·legal, que modifica la composició química de les drogues per esquivar els controls legals. Aquesta estratègia ja s’ha vist amb altres opioides sintètics i explica l’expansió progressiva dels nitazens a Europa.

Símptomes d'una sobredosi

Els símptomes d’una possible sobredosi inclouen respiració molt lenta o inexistent, llavis blavosos, pèrdua de consciència o manca de resposta. Davant qualsevol sospita, els sanitaris recomanen avisar immediatament els serveis d’emergència i administrar naloxona si es disposa. Tot i que el fenomen encara no té la magnitud d’altres crisis com la del fentanil als Estats Units, els toxicòlegs consideren que els nitazens són una amenaça emergent.