A un farmacèutic de Barcelona li va cridar l’atenció que li arribessin, una vegada i una altra, receptes de medicaments per a la tos signades per un mateix dentista de Màlaga. Com que els odontòlegs no acostumen a prescriure aquests fàrmacs, va trucar al dentista per aclarir-ho. Va ser arran d’aquella trucada que l’odontòleg va descobrir que algú emetia receptes amb les seves dades professionals i ho va denunciar a la Secció de Ciberdelinqüència de la Policia Judicial de la Policia Nacional espanyola a Màlaga. La investigació ha permès desmantellar una xarxa que, segons la policia, va suplantar la identitat de més de 40 metges. El rastre de les receptes ha portat els agents fins a un domicili de Figueres, a l’Alt Empordà, on han detingut el presumpte responsable de la trama.

Segons ha pogut saber ElCaso.cat, el detingut de Figueres és un jove de nacionalitat espanyola, de 19 anys, que en farà 20 d’aquí a pocs dies. És autodidacte i, segons els investigadors, va adquirir pel seu compte els coneixements informàtics que li van permetre accedir a REMPE, una plataforma de recepta electrònica que fan servir metges i dentistes de la sanitat privada. Des de Figueres, emetia receptes a nom dels facultatius i les venia per Telegram a compradors, sobretot, de Madrid, Barcelona i Granada. Segons la informació a què ha tingut accés aquest mitjà, és el primer cas que els investigadors han detectat d’aquesta modalitat de frau amb receptes.

Com aconseguia emetre receptes a nom dels metges?

Només amb les dades del dentista que va rebre la trucada de Barcelona, la xarxa va arribar a emetre més d’un centenar de receptes en poc temps. Els agents de la comissaria de Màlaga, que han dirigit l’operació Obèlix, van resseguir aquestes prescripcions per saber on s’havien dispensat els medicaments. La majoria de les farmàcies que van identificar eren a Catalunya i a Andalusia. Per accedir a REMPE, segons ha pogut saber ElCaso.cat, el jove feia servir l’enginyeria social. Es feia passar pels facultatius en les comunicacions que mantenia amb la plataforma i amb els col·legis professionals i aconseguia que es canviessin les credencials d’accés dels metges i dentistes als quals suplantava. A partir d’aquí, ja podia emetre receptes al seu nom. Si els facultatius no entraven a la plataforma, podien passar per alt que algú hi estava fent prescripcions amb les seves dades. En el cas de l’odontòleg de Màlaga, va ser el farmacèutic de Barcelona qui va detectar que hi havia alguna cosa que no quadrava.

Venia les receptes per Telegram

Els investigadors han pogut reconstruir quin paper tenia cadascú en el negoci. El jove de Figueres venia les receptes per Telegram i eren els compradors els qui anaven a les farmàcies a buscar els medicaments. La policia ha situat bona part d’aquests compradors a Madrid, Barcelona i Granada. Un d’ells, un home de 28 anys detingut a Collado Villalba, comprava les receptes al jove de Figueres i recollia els fàrmacs en farmàcies de Madrid, segons els investigadors. A Barcelona, la policia no ha pogut detenir cap dels compradors. Segons la principal hipòtesi de la policia, els compradors buscaven opiacis i altres fàrmacs depressors del sistema nerviós per aprofitar-ne els components estupefaents. Un cop els havien recollit a les farmàcies, els revenien al mercat negre, sobretot en entorns d’oci, on es consumeixen barrejats amb alcohol pels seus efectes semblants als de les drogues.

Les connexions porten els agents fins a Figueres

Mentre comprovaven en quines farmàcies s’havien dispensat els medicaments, els especialistes en ciberdelinqüència van rastrejar les connexions a REMPE i van situar l’origen dels accessos en un domicili de Figueres. Els investigadors de Màlaga es van desplaçar fins a la capital de l’Alt Empordà i, amb el suport d’agents de la comissaria de Catalunya, van escorcollar l’habitatge i hi van detenir el jove. Al mateix temps, la policia detenia a Collado Villalba el segon investigat.

Durant l’escorcoll, els agents van intervenir tot el material informàtic que el jove tenia a casa i criptoactius per valor de 3.000 euros que guardava en una cartera digital. Els investigadors sospiten que aquests diners provenien de la venda de les receptes. L’anàlisi dels dispositius va permetre identificar més de 40 facultatius als quals havien suplantat la identitat. Els agents hi van trobar documents d’identitat falsos a nom dels metges, correus electrònics en què els suplantaven i missatges adreçats a col·legis professionals d’arreu de l’Estat. El detingut de Figueres ha quedat en llibertat després de passar a disposició judicial. Segons ha pogut saber ElCaso.cat, el jutge va tenir en compte que el jove té nacionalitat espanyola i arrelament a Catalunya a l’hora de descartar la presó provisional. Als dos detinguts se’ls investiga, en funció del paper de cadascun, per presumptes delictes d’accés il·legal a un sistema informàtic, falsedat documental i contra la salut pública.

Ha passat alguna cosa que encara no surt a EL CASO?
Avisa'ns des d'aquí