No hi havia cap grup polític rere dels sabotatges de les torres de telefonia que durant tot l’estiu han portat de corcoll als Mossos d’Esquadra i a molts veïns del Gironès, de l’Alt Empordà, del Bages i del Maresme. Tot era molt més prosaic -i més perillós- del que, en un primer moment, es van imaginar els Mossos d’Esquadra. La Comissaria General d’Informació (CGINF) va iniciar una investigació després de detectar diversos sabotatges en aquestes infraestructures.

L’objectiu de la investigació era aclarir qui n’estava darrere i qui es prenia tantes molèsties per deixar sense servei torres de telefonia, un fet que, alhora, deixava sense servei telefonia mòbil, internet i alarmes. I va ser així que van poder arribar al cap del carrer. No es tractava d’un sabotatge polític, rere d’aquests desperfectes hi havia un grup criminal organitzat, tots d'origen sud-americà i residents a l’àrea metropolitana, que s’havien especialitzat en aquest modus operandi per poder assaltar empreses sense que les alarmes saltessin.

 

El 16 d'octubre, després de poder-los identificar i ubicar en diversos pisos, i després de rebre l’autorització judicial, es van fer entrades i escorcolls a Blanes (Selva) i Llinars del Vallès (Vallès Oriental) -on van ser detinguts els dos, l'home i la dona, que sabotejaven les torres, arrestats per Informació-. Els agents dels Mossos van comissar inhibidors de freqüència, sistemes de seguiment i altres estris per cometre els robatoris, fet que ha permès als investigadors, segons el sotsinspector Carles Martínez, cap de l’Àrea d’Investigació Criminal (AIC) de Girona, confirmar l’alt grau d’especialització que tenien els lladres que es dedicaven a sabotejar torres de comunicacions per després tenir via lliure per accedir a empreses i emportar-se tot el que podien.

Imatge dels danys a les torres de telefonia / CME

Sabotejaven torres de telefonia per inhabilitar les alarmes

Els detinguts, un home de 23 anys i dues dones de 23 anys i 31 anys, tallaven amb radials tot el cablejat per inhabilitar el senyal i provocaven problemes en la recepció d’emissores de ràdio i televisió i també d’internet. Així, malmetien la cobertura de telefonia mòbil i inhibien els senyals de les alarmes de les empreses on el grup volia actuar. Els lladres inspeccionaven la zona prèviament, escollien minuciosament les vies d’accés i de sortida, provocaven talls de subministrament a les empreses, utilitzaven inhibidors de freqüència i s’asseguraven que no s'activessin les alarmes. 

Imatge de tot el material intervingut / CME

A més, tenien sistemes electrònics de seguiment per monitorar els moviments de les víctimes. Els tres detinguts, i tres persones més, tres homes, que estan identificats, però no s’han pogut encara detenir, van participar, segons els Mossos, com a mínim en vuit robatoris amb força després d’haver sabotejat les torres de telefonia

Dos dels lladres, a presó

Els detinguts van passar a disposició judicial el dia 19 d’octubre davant del jutjat d’instrucció de Figueres pels robatoris amb força i el dia 20 d’octubre davant del jutjat d’instrucció d’Olot pels danys a les torres de telecomunicacions; dos d’ells van ingressar a presó. La investigació continua oberta amb l’objectiu de detenir els tres que falten i també relacionar els detinguts amb més robatoris.